15:33

Un relat de: Bonhomia

ara haig d'escriure davant la pantalla de l'ordenador. començaria per insultar a tothom, però seria un començament per a una mala reputació. la veritat és que no se m'acudeixen gaires coses bones per dir. però em sento bé, aquí al davant. la casa és la de sempre, l'habitació és la de sempre,... podria dir, més en general, que les coses no canvien gaire per a mi.
sento veus que volen follar i no sé d'on venen. també puc sentir des d'aquí com tiren nadons a les escombraries. aquest món és pèssim, però què hi farem, estem vius
m'agradaria menjar-me una granota tota sencera, per saber què se sent. em sento una mica carnívor, avui. he arribat a la conclusió que la política no m'interessa. en realitat, no és gens veritat. però és típic de mi adoptar canvis per deixar espais per altres coses. vull dir que m'agrada llegir el diari... però no em decideixo. típic de mi, ara començo a pensar si a les cinc de la tarda sortiré a comprar el diari. no sé si em decidiré. bé, ara encara són les tres.
però la política i els conflictes internacionals m'inquieten. el que passa és que tot va ràpid, i jo tinc la mania de voler estar pendent de tot. vull saber què passa al Líban, però també vull saber el que passa a l'Iraq. això són poques pàgines, però després m'interesso per altres assumptes i deixo els llibres de banda per ocupar el temps amb el diari
m'intento treure del cap la FANTASIA de l'LSD, com moltes altres vegades. és força dur saber que t'has deixat enganyar per una droga, i precisament l'LSD, i a més de forma descontrolada, et deixa el cap... vaja: et pots quedar boig de per vida
acaba d'arribar la meva germana de treballar, suposo que d'aquí poc també arribarà el meu germà
em sento buit intel.lectualment parlant. he descobert que tinc certa facilitat per a llegir coses que no són fàcils, però mai en tinc prou. quan llegeixo, no puc parar, m'hi tiraria tot el dia i tota la nit, de fet ja ho he fet.
potser no té gaire sentit escriure d'aquesta manera, però em sento estressat ( encara que no faig res ) i d'aquesta manera em trec els fantasmes del damunt. no sé qui em deia l'altre dia en un comentari que escriure, a mi, m'havia d'anar molt bé. doncs si. em costa posar-m'hi, però quan hi sóc i començo a disfrutar m'allibero
no surto gaire al carrer. sóc molt introspectiu. en el fons m'agrada ser així, però a vegades penso que m'estic perdent quelcom. em sentiria més realitzat concentrant-me més, fent algun esquema, agafant apunts de llibres que m'interessin, buscant paraules al diccionari,... però sóc una persona infinitament mandrosa.
ens veiem

Comentaris

  • aaa | 04-04-2007

    Doneu-li una feina dificil a un mandrós i trobarà la manera mes facil de fer-la.

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513845 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.