14

Un relat de: ernestina

Ta germana va ferir tothom, i a sobre va aplegar un grapat d´oh pobretes. Poc a poc va anar omplint les nits d´un flaire dolç de maduixa i cul-préssec. Però ta germana va ferir tothom.
I duia una bata de pètals, guants que no tapen mig dit, un barret d´actriu d´abans. Li va dir que estimava el cel. Ta germana beu vi amb els lladres, fa cançons d´agafar-se, el món no li cap. Però el va ferir tant, tant, que ho va assecar tot fins que ja no quedava cap foc, ni cap conte, ni cap color. Ja només collir fulles seques.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer