13:14

Un relat de: Bonhomia

punt i apart.
punt i apart.
una vella dansa
ja és matí
7:25
somriu-li al sol, a veure
si et respon amb una
ganyota de les seves,
perque sol esta ben
enfadat.
és clar. a ningú
li agrada començar el dia,
però podem començar tirant els
plats per la finestra si és
que no vivim amb
ningú.
i ningú... qui és ningú?
alguna cosa hi ha rere la
tela fosca del sexe
depressió...
pensaments depressius...
no vull que em
considereu
un home abandonat,
encara que ho sóc des que
vaig néixer.
i noies i més noies.
i solos i més solos.
una guitarra trencada,
la que em va regalar la
meva mare
abans de suïcidar-se.
una guitarra nova,
la que em va regalar el
meu pare
l'últim nadal.
olla de grills
i els grills sembla que mai
surtin de l'olla,
però de tant en tant
algun s'escapa

Jim Morrisson que es fa
la bleda
jo, la coca-cola i el cafè
ell se n'anà amb l'heroïna,
diuen,
tinc entès que
en una banyera.
jo vaig escopir sobre la seva
tomba
en l'únic viatge que he fet a
París.
hi havia l'Andreu i l'Arnau,
d'Andreu i els rumberus.
fa temps que no en sé res, d'ells,
tot i que tinc pendent trucar
l'Arnau

el dia neix despullat
ara ja no es despullen els arbres,
ara es despullen
les fulles:
el canvi climàtic...

tinc un cercle velocíssim com a
joguina
canta Jim Morrisson
"Queen of the highway".
I així jo també dóno
voltes.

tinc l'extranya
sensació
d'estar fent
un article per la premsa...
molt caòtic,
no?
vull dir un article d'opinió.

ara vull expressar la meva
repugnància
per tot el que és
esperar
espero el meu pare i diu:
-ara baixo!
i una merda.
baixarà quan li dóni la gana
i jo sempre ho haig de fer tot


"Peace frog"
13:14
La meva
germana
surt de l'habitació
em quedo
sol i lleuger
no s'ha d'esperar res...

Comentaris

  • M'ha agradat molt [Ofensiu]
    Bruixot | 23-06-2006

    aquesta successió de pensaments, el Jim Morrison, el Boris Vian... indirectament... i aquesta idea que passa el matí amb pensaments saltats...al cap i a la fi els nostres pensaments són així de les 7:25 a les 13:14 van saltant els moments esverats i tot esperant de manera caòtica i sense adopnar-me potser he escrit
    u
    n

    c
    o
    m
    e
    n
    t
    a
    r
    i
    una mica estrany.

    Xavier

  • Sonyes | 21-06-2006 | Valoració: 9

    M'ha costat d'entendre'l però crec que ho he pillat, gràcies per comentar el meu relat

  • Tot i que...[Ofensiu]
    N | 12-06-2006 | Valoració: 10

    l'he llegit amb molta intensitat i amb moltes ganes d'entendre'l...m'ha costat..
    Perdona per l'ausència de tan de temps
    Petons!

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513886 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.