13:05

Un relat de: Bonhomia

Diumenge. No sé quin dia del mes és. Em fa mandra mirar-ho al calendari. Estic de permís de la planta de psiquiatria. El meu germà dorm. Tinc posat un pirata del Bruce Springsteen amb cançons del seu àlbum "Nebraska". Sento el meu cos feixuc. M'haig de preparar per quan em donin l'alta. Tu no em vols fer cas. Tinc la sensació que sóc un pes per a tu, passes de mi. Potser ets petita per a mi però això de l'edat és molt relatiu. Em vaig enamorar de tu aquest estiu passat no l'altre, i encara penso en tu, hi tant que hi penso. També en el teu cos i la teva sexologia que no he explorat. Et voldria follar fins que et ragessin litres de flux vaginal, i no parar. Però què hi farem, estic aquí amb el meu germà, i tu deus ser a Ripoll, on vius. "Mansion On The Hill". Amb banda. Sembla que el CD es posa interessant. A mi no m'importa engreixar-me, i m'agrada ensenyar la panxa i tocar-me-la. A veure si em puc apuntar, durant aquest curs, a l'escola d'adults per fer l'accés a la universitat per a majors de 25 anys. Vull fer filologia catalana, però molt a poc a poc. Encara que haig de complir amb obligacions que segurament no m'ho permetran, per molt que no estigui independitzat i visqui amb el meu pare. Vull deixar de fumar. És un plaer, però em vull cuidar. Vaig anar a la farmàcia a comprar xiclets de nicotina, però em van dir que amb la medicació que prenc per a la meva esquizofrènia amb esquizoafectivitat m'anirien malament. Però gràcies a la informació de la meva psiquiatra, sé que ho puc fer amb parches. Sempre ho intento sense res, i hi torno al cap de poques hores. Ara paro per fer un cigarro. Ara torno. Carn rosada... això vull! I molt! I molt flux!! No sóc un cremat de merda, simplement estimo aquesta primavera negra que dura tots els anys i tots els segles, la primavera gelada del sexe amb gotes de lleixiu que s'escampen pel cos. M'agradaria repassar un dibuix o una fotografia d'una taràntula, i també d'una anaconda. Tinc quatre o cinc dibuixos fets per mi a les parets de la meva habitació, per al meu plaer. Potser seguiré dibuixant. Trobo a faltar la meva germana i l'Alan. Ja vindran. ...

Comentaris

  • Hola Sergi,[Ofensiu]
    Naiade | 26-10-2007 | Valoració: 10

    M'ha agradat aquest relat de pensaments, que és van creuant amb un seguit de bones idees de futur. Voler estudiar, pensar el la persona de qui t'has enamorat, acceptar-te tal com ets. Sembla que deixis que els mals moments es vagin escolant sense fer-los gaire cas, això es bo, tots ho tindrien de fer.
    M'alegro que dibuixis, a mi m'encanta.
    Espero poder llegir aviat més coses teves.

    Una abraçada de Naiade

  • Feia dies que no et visitava[Ofensiu]
    angie | 18-10-2007

    i és quelcom que em sap greu, perquè m'interessa molt la manera d'escriure que tens. Sempre hi trobo frases genials enmig d'altres més "normaletes", tu ja m'entens...
    M'encanta això de la primavera negra i la descripció del desig sexual, em sembla quelcom autènticament genial, Sergi. Però m'ha agradat molt, molt, eh?.
    D'aquests relats, en trec sempre una gran dosi d'humanitat. I com t'he dit algun altra cop : gairebé tothom està malalt d'alguna cosa, però molts no ho saben...
    Podries escriure una novel.la d'aquestes psicològiques, tu. Triomfaries.
    Una abraçada ben gran,

    angie

  • un món complicat[Ofensiu]
    ANEROL | 15-10-2007 | Valoració: 10

    tot el que escrius es queda en relats?
    cardidlor@hotmail.com

  • Nebraska[Ofensiu]
    franz appa | 13-10-2007

    El deixes de cop, allí penjat, el cd de l'Springsteen... Fa poc que me l'he comprat, a penes havia sentit alguns temes abans, en alguns recopilatoris.
    Cada tema és un preciós minirelat, i podria evocar milers d'històries.
    No sembla, però, que l'estiguessis escoltant de debò. Fes-ho, t'ho recomano. Modestament, es clar, naturalment em pots dir que no em fiqui on no em criden. De tota manera, en els mals dies, el Bruce és bona companyia.

  • vissió descentrada[Ofensiu]
    Avet_blau | 06-10-2007 | Valoració: 9

    La visió descentrada
    des de el patiment,
    des de una habitació d'hospital.
    mon borrós de neguits i desitjos,
    de medicació eterna,
    d'una malaltia immortal.

    Avet

Valoració mitja: 9.75

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515023 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.