Cercador
12 versos per cadascú
Un relat de: Marc Freixas1
Vòmits continuats
en un mar que es va omplint de nosaltres.
Venes triturades, glaçades
sota la pell nevada convertida en pols blanca.
Boira als ulls ennuegats...
encara que teníem la capacitat de descobrir sensacions noves.
Enceníem la flama de la victòria
mentre competíem contra l'Univers i les estrelles...
i sempre guanyàvem.
Però la infelicitat era evident...
i només podíem seure a la vora d'algún portal,
mentre plovia i ens quedàvem xops de tristesa.
2
Vòmits continuats
quan sentíem la necessitat de buidar-nos del tot.
Venes triturades, glaçades
posant-nos el fred gelat com si fós l'últim cop, oblidant-nos.
Boira als ulls ennuegats...
sense veure-hi més enllà del nostre cos malalt, perdut, confús,...
Enceníem la flama de la victòria
deixant-nos encegar com si portéssim una vena als ulls, ennuegats altra volta...
per no veure així, ni l'Univers ni les estrelles amb dignitat.
Però la felicitat era existent...
i podíem seure a la vora d'algún portal,
mentre la pluja ens acariciava tranquil·lament.
Comentaris
-
ho sento[Ofensiu]Tiamat | 08-05-2005
se m'ha colat un missatge inacabat..
-
sóc la primera en llegir-te i en comentar-te![Ofensiu]Tiamat | 08-05-2005
si si, m'encanta! (no podia ser d'altra manera..)
i l'interpretació és.. perfecte
(a més, ara he vist que aquest teu poema serà el 333, i m'ha fet encara més il·lusió, ja em diràs..)
una abraçada ben forta!
Laura -
sóc la primera en llegir-te i en comentar-te![Ofensiu]Tiamat | 08-05-2005
si si, m'encanta! (no podia ser d'altra manera..)
(a més, ara he vist que aquest teu poema serà el 333, i m'ha fet encara més il·lusió, ja em diràs..)
una abraçada ben forta!
Laura
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
869339 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.