12 micropoemes deliberadament no romàntics

Un relat de: Capdelin

INSPIRACIÓ

Em sento buit i ella
no ve... llavors,
... silenci!
Les úniques flors
respectades
neixen en els deserts.

MORALITAT

Els dos ajeguts
com dos diables
entre llençols de flames
bevent llavis d'infern
i els somnis
ens desperten
per a què siguem
àngels.


MICROCOSES

És una cosa tant petita
un plor...
és una cosa tant petita
un sospir...
Malgrat tot,
per coses tant petites
morim cada dia
... tu i jo.


ANÀLISI

Agafo un dia del món
i l'escorro com si fos
un paper...
destil·la semen
i un no sé què d'odi vermell
i una llàgrima, potser...
Després,
amb l'ànima arrugada,
l'asseco al sol
com una flor
... impossible.

CANVIS

Et trobo pel carrer...
- Què tal, com estàs?
Em respons que bé
i sense que jo digui res
m'espliques el molt
que has canviat.
És veritat, penso,
portes unes altres
... sabates.


EXIGÈNCIES

Buscava la sort i va caure per la finestra.
Buscava or i trepitjà una merda.
Buscava la llibertat i acabà entre reixes.
Buscava la vida i s'estrellà contra un arbre.
Tothom es queixa...

CLOSED

Dos cossos fan l'amor amb
auriculars de sexe.
Algú els porta un pa i dos peixos...
No accepten rebre ajut,
estan massa plens d'ells
mateixos.

MOVIMENT

No es bo que aquest cos
estigui estàtic, estúpid...
Algú electritzà una cèl·lula
i aquesta capa geològica
de carn
es convertí en... dansa.

INSTINT PRIMITIU

Tots els pòmuls rebaixats,
tots els llavis inflats,
tots els nassos arreglats,
totes les dents amb ferros,
tots els pits retocats...
Regresso... a la noia natural.

ENVEJA

La nena persegueix un trosset
de paper brillant...
- Què maca és, - pensa ell.
- Com brilla!, - pensa ella.
Els dos empenyuts pel vent
dels gelos
es troben cara a cara
en un aparcament soterrani.
Ella li diu:
- Deixa'm trepitjar-te.

JOC DE RESISTÈNCIA

Anem a jugar al silenci,
a no dir res,
a aguantar-nos les ganes
de dir-nos-lo tot.

ESPORT ESTRANY

No entenc el tennis:
hores i hores
com tu i jo
tornant-nos la pilota.

PERSPECTIVA

Diuen que
des de la lluna
la terra es veu tant petita
com un dit d'astronauta.
M'enganyen, ho sé...
Però...
si tinc una casa
i en el pati un pi de cinc
branques
que tapa la lluna
quan surto a buscar-la...






Comentaris

  • Em quedo...[Ofensiu]
    Pluja | 12-09-2005

    amb "canvis".

    Per un pot sembla un salt gegantí el canvi que s'ha produit en el seu interior, en el seu pensament, però llavors quan ho comunica tot orgullós als altres, aquests només intenten trencar-se el cap buscant el canvi; però físic...

    Un petonet!

  • GariKoitz | 11-09-2005 | Valoració: 10

    en la teva línia neusurrealistaparanoicocriptogràfica.
    Vaja, estil Capdelín!

  • L'humor sempre és un bon recurs...[Ofensiu]
    Xanxaneta | 11-09-2005

    ...i crec que en aquests micropoemes t'ha donat molt bon resultat. M'han semblat molt ben buscats "canvis" i "closed", m'ha agradat especialment "moralitat" pel seu erotisme i l'ambivalència entre el cel i l'infern. Per altra banda, trobo que els missatges de "microcoses" i "joc de resistència" arriben força endins, toquen la sensibilitat.

    Et felicito de nou! Veig que els teus dies d'absència han donat els seus fruits...

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1303647 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )