11

Havia llegit la història però el periodista intel·lectual vol sentir-li dir, tot i que és estrany i parla ben poc mentre escombra la cendra del puro. Fa un sol esplèndid, es farà fosc molt tard. Afirma, ufanós, haver vist molt sarau pneumàtic, però li sembla que res semblant a l´armeni roent. Se sap que va tocar el dos tot d´una, sense dir res, a mitja penetració múltiple, no sabem on para, potser és mort. Hi ha un bol de festucs que algú porta a la taula, ningú gosa. El fotògraf duu la samarreta plena de llànties, kebabs, cervesa, vés a saber. Li mira les pantufles sorprès que no se li facin boletes. El cèlebre director torna a omplir els gots, se´l miren de reüll quan llença un glaçó a la piscina. Li tornen a preguntar per l´armeni roent, què n´ha estat, perquè. Se senten grills a tort i a dret, fan un escàndol de cal déu. Més enllà, una noia mandrosa de color rosa esquitxa les formigues.