11-M

Aquell dia no va sortir el sol,
El cel estava en dol,
un atemptat terrorista fatal,
centenars de morts,
tristesa i mal.
Cauen gotes de pluja,
reflexos d'un món distorsionat,
on les rialles són plors
i la companyia és soledat.
El vent aixeca la seva aguda melodia
plena de crueltat,
com un crit de rancúnia
a la hipocresia i el terror despietat, que domina societat,
però aquest mai serà capaç de a travessar
l'eco sord de la mar.
Aquesta és una realitat
on els somnis no hi tenen cabuda,
i la felicitat, una idea perduda
on hi ha un amic
no és res més que un consol,
una rialla en un món en dol
on la pluja hi és constant.

- Als qui han patit la tristesa de l'atemptat, en el plujós dia 11 de març.