Cercador

Llista categories

11 d'octubre del 2005

Un relat de: Cursiva

Em sento estranya, com si fos dins d'un món que no em pertany. Es degut a que sóc una forastera entre mig de cares noves.
He escollit un poblet que està tocant el mar i lluny del turisme. Necessito tenir el mar a prop, el seu onatge em fa sentir que no he marxat de casa. Em reconforta.
Aviat cauran les primeres fulles dels arbres i el terra quedarà ple, m'ajauré entre mig de mil fulles, enlairaré la vista per veure el tronc pelat, pensant en que feia poc temps era verd, i aviat, quedarà amb l'aparença de que és mort. I jo, vull esdevenir arbre. Confondre a la gent que m'envoltava, i fer-los creure que ja no hi sóc.

Comentaris

Afegir comentari

quin diari![Ofensiu]
Eva_Moreno | 29-10-2005 | Valoració: 10
espero que res del que escrius sigui de veritat. I si ho és, has fet bé de marxar.
Seguiré llegint per veure on ens portes.
que guapo![Ofensiu]
AnNna | 13-10-2005
aquesta essència de soletat... (o solitud?) m'agrada molt Cursiva.... jo moltes vegades he volgut ser arbre, també...

petons!
Curt,...[Ofensiu]
rnbonet | 13-10-2005
...concís, sentimental, jovenívol, esperançat en la solitud.
PS. Atenció al final, on hi ha una mescla de temps verbals que opaca el text.
Com veig que és continuació d'un altre, ..vaig a per ell!
...[Ofensiu]
instants | 13-10-2005
Tots ens sentim extranys en aquest món, que a voltes ens és ingenuu, a voltes revoltós i, quan menys ens ho esperem, fins i tot, càlid.
M'has fet un comentari que no entenc en un dels meus relats, ja em diràs què. Apa, salut i

una abraçadota.

Pau