10x 10 Microrelats

Un relat de: Ibn Ali al Kitabu

L'extrema brevetat que caracteritza un microrelat exclou l'argument i la descripció, i demana agudesa i llenguatge precís i lúcid. Sovint aquestes formes breus de literatura poden crear desconcert per la seva brevetat, concisió que de vegades arriba fins i tot a una o dues línies, però pel contrari poden tenir una coherència i una intuïció molt més amplia que altres textos molt més llargs.

Des de sempre, els autors llatinoamericans, conreadors del conte per excel·lència, han estat els màxims creadors de microrelats, destacant fins i tot en el relat hiperbreu. Famosos són els relats hiperbreus d'Augusto Monterroso, com El Dinosaurio: "Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí".

Per altra banda, cal destacar també que una de les característiques més importants d'aquests relats és que el títol sol ser tan incisiu i decisiu com les poques paraules escrites.

El microrelat no ha estat un gènere molt usat a casa nostra fins a l'actualitat, ja que es considerava un gènere menor, i malgrat tot avui dia els mestres llatinoamericans ens han demostrat que ser aguts, incisius i saber transmetre al lector en 10 o 20 paraules una idea completa, fa dels microrelats un dels gèneres més difícils de la nostra literatura.

Vegem alguns exemples d'aquesta brevetat i concisió:

ØDe l'argentí Marco Denevi tenim "Veritas odium parit":
-Traedme el caballo más veloz -pidió el hombre honrado-. Acabo de decirle la verdad al rey. (Falsificaciones, 1969)
ØDel també argentí David Lagmanovich amb el seu relat "El asesino":
No mató por matar: es que se moría por matar.
ØO, per citar un tercer exemple, tornem a l'autor que he esmentat a l'inici, Augusto Monterroso i la seva "Historia Fantástica":
Contar la historia del día en que el fin del mundo se suspendió por mal tiempo.

Per aquest motiu m'ha sorprès gratament, en llegir 10x10 Microrelats, no només trobar bons microrelats sinó també excel·lents relats hiperbreus que mostren que també a casa nostra i, en especial dins de Relatsencatalà, podem tenir exemples d'aquest gènere que jo trobo tan difícil.

En aquest aspecte us podria parlar de Sola de Ginetta, Malaherba d'Agust Giralt, Per si de cas... d'Onica, o especialment Massa tard... de Waldo Lideker:
"Massa tard es va adonar que el tic-tac que sentia a l'habitació no procedia, precisament, del despertador parat".
I la iniciativa de la Quadriga de promoure aquest tipus de gènere em sembla valenta i excel·lent. És tot un repte introduir entre nosaltres aquest gènere, i que espero que això us animi a tots a comprar un exemplar d'aquest llibre, o dos o tres... i després d'això espero, Jordi, que em paguis la cervesa.
Però tanmateix, abans d'acabar voldria destacar un altre relat. Aquest cop no és pas perquè sigui hiperbreu, sinó perquè la seva autora, com molts de vosaltres deveu recordar, va ser la instigadora al Fòrum de Relatsencatalà d'aquesta iniciativa. Comença així:
-Conillets tendres a punt de lleval's-hi la pell! Ni tan sols els ganivets us cal esmolar, ja us ho faig jo.

Sí: estic parlant de l'EmmaThessaM i el seu microrelat L'ànima en pena del vell coniller.
Gràcies Emma, perquè sense les teves imaginatives idees.

Comentaris

  • Gràcies...[Ofensiu]
    Waldo Lideker | 28-03-2007

    ...per la part que em toca.

  • MAIKOKOMENTERR TRUA[Ofensiu]
    rnbonet | 26-03-2007

    Hola, xicona!
    Hola, xicones!
    I si obrim una alatra porta a la imaginació?
    I si ens obrim el cervell, aquell tan tancat?
    I si ens fem àrabs -sobretot aquest del sud- i ens posem europeus "à la page"?
    Ai, xicones, quin problema! O es diu embolic?
    Salut i rebolica!

  • Microcomentari.2[Ofensiu]
    Llibre | 26-03-2007

    Deia que és una dissertació intel·ligent... llàstima que no l'hagis penjada tota... hejehejeh...

  • Microcomentari[Ofensiu]
    Llibre | 26-03-2007

    Una dissertació intel·ligent.

l´Autor

Foto de perfil de Ibn Ali  al Kitabu

Ibn Ali al Kitabu

26 Relats

71 Comentaris

68895 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Un llibre obert és un cervell que parla; tancat, un amic que espera; oblidat, una ànima que perdona; destruït, un cor que plora.
Proverbi Hindú.

Quan un comença un llibre obre una porta a un món d'imaginació que ens pot dur des de l'aventura a la reflexió. Però hi ha quelcom més important amb els llibres: poder-los compartir.

Els àrabs defineixen el llibre com un jardí que es porta a la butxaca. Nosaltres pretenem treure de la nostra butxaca tots aquells llibres que ens han agradat i compartir-los amb vosaltres, penjant sota aquest pseudònim les ressenyes d'aquells que ens han impactat per un motiu o un altre.

Si algú està segur de conèixer la fi de les coses quan sols ha començat a iniciar-les o és un savi o un boig; no importa quina de les dues coses sigui, la veritat és que serà una persona desgraciada, doncs ha posat el ganivet en el cor de l'enigma.


Els llibres són el millor enigma que podem tenir a les nostres mans. Comença amb el seu títol i acaba amb l'última pàgina. Esperem que les nostres ressenyes us convidin a voler descobrir aquests enigmes per vosaltres mateixos.

I si voleu compartir els vostres enigmes amb nosaltres només heu d'enviar les vostres ressenyes a alicia141516@hotmail.com i les penjarem.



*Ali/Kitabu=Alícia Gataxica/Llibre