Opus 43 3/10. Venjança

Estimada Núria,

estic molt agraïda que m'hagis enviat uns vídeos tan explícits mostrant-me què és el que vàreu fer el Mateu i tu fa un parell de setmanes a casa teva. No puc amagar que he trobat tot l'assumpte extremadament desagradable, que el dolor que sento és inhumà, que trigarà molt de temps a tancar-se la bombolla esberlada en la que fins ara vivia.. Les imatges se'm repeteixen al cap un i un altre cop. Però he dir que t'agraeixo aquest enviament d'una forma especial, perquè quan el Mateu em va venir amb la història que m'havia estat infidel, que se n'havia anat amb tu al llit, no el vaig creure. La confiança que jo dipositava en ell fins aquell moment era cega, i aquest fet va obrir un esvoranc de dubte que no podia traspassar. Gràcies a la teva grabació he pogut entendre que el que m'explicava el Mateu és cert, que vas ser tu la inductora dels fets, i que ell va caure en el parany com un estúpid. El Mateu i jo hem parlat, i ens ha anat bé. La ferida és fonda, i ningú sap com acabarà. Però hem de ser forts, Núria, i cal mantenir la mica de dignitat i decència que encara ens resta. De tot el que ha passat, he tret una lliçó bona, i és que la comunicació en una parella és fonamental. Espero que l'Enric i tu també parleu. Així no caldrà que t'envïi les fotos del que vam fer l'Enric i jo ahir a la nit. Com tu bé saps, les imatges fan més mal que les paraules.

Petons

Adela