Opus 43. 2/10. Gelosia

A l'Adela tot li va bé. La mala harpia utilitza tots els seus encants per entabanar a tots els que la rodegen, i d'aquesta manera cauen en la seva xarxa. I, és clar, com és bufona, i se les dóna de simpàtica, a la molt falsa, tot li ve de cara. I els homes, com que són uns beneits, no se n'adonen dels ardits de la mala pua. I els seus nens, tan ben educadets, tan monos, tan... i el cotxe que porta, que no se'l mereix. Segur que encara no l'ha pagat. O tenen algun negoci brut, o és impossible que es puguin permetre tots els luxes que tenen. I la casa! I és clar, com la senyora és molt senyora, té una minyona que els hi va tres dies per setmana. Ja em diràs com es pot mantenir, tot això. Si és que l'Adela, que és més aviat curteta, amb prou feines deu tenir la EGB, però té un sou que caus d'esquena. Segur que s'ha tirat a mitja empresa. I el pobre del seu marit, el Mateu, tan innocent que no s'adona de res. No, si és que el Mateu és un tros de pa, que s'ha deixat engalipar per les males arts d'aquesta mala bruixa. Això, una bruixa, una bruixa és, sempre rient, sempre tan simpàtica. A veure, a veure quina cara posa ara l'Adela quan vegi el vídeo en que em tiro el Mateu! M'ha costat, però ara ja no se m'escapa.