Opus 43 10/10. Bogeria

Sí, sí, no, el nen està bé, sí, només ha estat una esgarrapada, sí, no cal patir, està bé, l'home camina a poc a poc, sense pressa, pel parc, ressegueix la vora de l'estany, mentre el perfil li queda reflectit adés i ara en l'aigua fosca, darrera seu hi va un grup de nenes, saltant divertides i cantant una tonada repetitiva, el nen està mort! el nen està mort! no hi ha imatges de les nenes en el mirall de l'aigua, calleu! calleu!, el nen està bé, només una esgarrapada i l'home enceta una nova conversa amb els seus companys, a veure, podrem posar-nos d'acord en el preu si garanteixen unes unitats mínimes de compra, sí, sí, porta una roba discreta, moderna, és molt probable que dugui la corbata a una de les butxaques de l'americana, o que l'hagi deixat al cotxe, als homes que discuteixen els preus amb ell no se'ls veu la corbata, ni l'americana, ni la roba, ja no tens feina, ja no tens feina, compra!, compra! ara parla amb la Núria, potser podríem celebrar-ho, sí, podríem anar a sopar, que fa temps que no hi anem, ella no està entusiasmada amb la idea d'anar a sopar, ni amb cap idea, ella no hi és, carinyo, no hi és, amor! no hi és, l'home camina en cercles, sense dona, l'home parla, sense feina, compra!, l'home ha matat un nen, el nen està mort, no, no, ha estat un accident, només una esgarrapada, l'Enric no para de fer trucades per desmentir que el món és com és, i ningú se'l mira.

Ja no crida l'atenció algú que parla sol al parc. Tots pensem que hi ha un mòbil amagat. Però no hi ha mòbil. Ni dona. Ni feina. I el nen està mort.