07. El Sexe redemptor

Un relat de: Arcadi Març
Ens trobàvem a la mateixa sala. Beguts, ens hem vist i ens hem agradat. Ara, determinats a l’un amb l’altre, m’has acompanyat a la cambra.
Tens els ulls verds i la pell morena. El cabell, indòmit i lliure, és d’un color castany càlid ple de reflexos d’or. Deixes rere teu una estela de perfum que m’encisa i m’apropo per a perdre’m en aquesta fragància vital. M’agafes de la mà i em portes fins al llit.
Un remolí pregon de carícies se’ns endú mar endins. Nedem en un oceà de llençols, roba, pell, suor i pèl. La roba es va perdent pel camí i ens trobem mig nus, amb la pell en contacte. La calor i la suor ens fon, i la dolça melodia de respiració suplicant ens dirigeix meravellosa. Llàgrimes de petons en pluja regalimen per tot el meu cos, i després pel teu. Sota meu t’estiro i t’agafo de les mans. T’acaricio el rostre amb els llavis, després el coll. Puc sentir com el plaer t’eriça la pell i em fa somriure i desitjar-te més.
Arriba el moment de treure-ho tot. Em despullaré davant teu i et faré despullar davant meu. Amb les mans poderoses abastant-ho, abraçant-ho tot, deixaré que em toquis. Quan les mans nervioses comencin el seu joc, quan els dits humits responguin i les dents mosseguin el llavi tebi i tremolós, dins meu despertaré un animal estrany i censurat.
D’una empenta cauràs enrere sobre el matalàs. Riuràs, i jo rabiós et colpejaré la galta fent cedir el teu rostre d’una sotragada. Esperaré impacient observant com et recuperes i assumeixes que les regles no son les mateixes. Que les regles ara busquen quelcom superior i profund, pretenen fregar el fons del vincle. Pretenc fer-te sofrir, fer-te cridar i alliberar-te. Pretenc que t’entreguis a mi i als sentits.
Veig que somrius. Et beso els llavis i allà on he fet aterrar la mà. Noto una ombra calenta i vermellosa a la teva galta i amb tendresa, somrient, la beso. Tu em respons rient amb un cop lleuger al braç i, en mirar-me’l, amb un altre a la meva galta. Em produeixes tendresa, la teva innocència t’impedeix estar al meu nivell. T’esperaré una mica més. La paraula és: aigua. T’ho repetiré a l’orella murmurant, per assegurar que ho entens. No t’esgarrifis, sigues valenta i gaudeix, segueix-me.
Decidit, amb força, immobilitzaré les teves mans amb una meva de sola. Deixaràs anar una riallada nerviosa. Naturalment, gaudeixes de la meva dominància magnànima. Amb l’altre mà resseguiré els teus pits. Els acariciaré, els besaré, faré pressió, els sacsejaré, els esgarraparé mentre veig com respires entre convulsions. Vols rebre-ho tot, i jo estic disposat a entregar-t’ho. Amb els dits humits i juganers fregaré el teu mugró. I ara que el veig responent a mi, entregat al plaer que li proporciono, el pessigaré i el retorçaré bruscament fins sentir el teu gemec. Una llàgrima lleugera de roig resplendent s’escapa d’un petit tall.
Brames, no he vist en tu la resposta que busco. Enardit per la teva reacció herètica, et bufetejaré un cop més. I un altre, més fort. El cop sec ressonarà per les parets envejoses que retronen imitant-te. Et deixo anar les mans. Tranquil•la, n’era conscient en tot moment que el meu pes recolzat les deixava sense irrigació.
No em miris així, no, saps que t’agrada. He vist una llàgrima d’alegria en els teus ulls tancats celebrant aquest magnífic espectacle. Veus? Així es juga. Intentes amb força desempallegar-te de les meves mans. Jo ric i et reconec que potser m’he passat. Tranquil•la, ja he vist que no em pots seguir. No t’ho tindré en compte, no val la pena.
Mira, deixa’m fer aquest últim truc, aquí tinc una mordassa. Insisteixo i accedeixes. Clar que sí. Accepta-ho, sabies que d’aquí no sortiries pas igual de com has entrat. Et trauré de sobre, en un servei altruista, aquest lligam terrenal i superficial que et conté. Jo seré el catalitzador de la teva ànima cap una essència, un ser suprem. Espera, que la cenyeixo bé. Notes com no pots moure la mandíbula? Exacte.
La gràcia de la mordassa és que no pots parlar, ni cridar, ni xisclar. No pots dir tampoc la paraula que em faria parar. Ara no sabré quan vertaderament juguem i quan no. Per tant, seguiré el meu joc fins que estigui satisfet. Faries bé de intentar gaudir-lo. No, no ploris, amb prou feines pots gemegar amb la boca oberta d’aquesta manera tant animal. Tinc més força que tu, sóc més gran i corpulent. Et convé no resistir-te i no fer-me enfadar.
Et colpejo a banda i banda de la cara. T’esgarrapo la cara. Té, tinc una espelma encesa aquí tant romàntica com abans. Regalima la cendra sobre el teu cos que xiscla. M’excites molt, ho saps? Et trobo inexplicablement atractiva.
No puc estar lluitant amb tu. Assumeix el teu paper. Estàs subjugada a mi i de cap manera pots invertir el joc. Si em fas mal, és que no exerceixo el meu poder com hauria. No m’esgarrapis, he dit.
T’emmanillo les mans. Em sento sobre el teu abdomen amb el meu membre especialment erecte recolzat entre els teus pits. Observa com supura líquid desitjós de tu. Frueix del seu contacte redemptor.
La teva ineptitud em posa nerviós. Et penetraré i ara sí que notaré com gemegues de valent. Repetidament envesteixo el teu cos blanc, que descobreixo més pur del que semblava. Els embats de suor i carn et posen la pell de gallina. Tasta-ho. Poc a poc les meves mans, que es concentraven obsessivament en els teus generosos pits, pugen pel teu cos deixant enrere una estela màgica de carícia. Arriben al teu coll, i premen fort. Notes com les venes s’inflen? Notes com la cara envermelleix? Pots notar encara la meva penetració frenètica? T’he de ser sincer, mai abans havia aconseguit apropar-me a l’èxtasi amb tanta facilitat. Noto com estic apunt de corre’m dins teu. No pararé d’aferrar-te del coll. Sí, jo també perdo la respiració. Les sensacions són d’una intensitat inigualable. Sí, arqueja l’esquena. Jo tampoc puc més. No moguis tant les cames, no colpegis amb tanta violència el matalàs. Estàs fent que arribi abans de temps.
Sí, ara, sent com el líquid es vessa ben dins teu. Com t’omplo. Sé que t’estàs corrent tu també. Aquestes contraccions discretes et descobreixen.
Retiro el meu membre de dins teu. Retiro les mans que et cenyien el coll. T’allibero de les manilles i et trec la mordassa. Tens la cara inflada, els ulls com plats injectats de sang. El maquillatge corregut per tota la cara no et fa cap bé. Et veig bruta i apagada. La teva bellesa m’ha desaparegut. Saps, pots deixar de mirar-me així ja. Hem acabat. Pots respirar un altre cop si vols.

Comentaris

  • CO-LLONS![Ofensiu]
    Montseblanc | 23-01-2017 | Valoració: 10

    Set-centes vint-i-quatre lectures i ningú ha deixat un comentari? No pot ser que si han llegit aquest relat no els hi hagi provocat cap reacció, cap pensament...
    Uffff t'he llegit el darrer poema, tan delicat, tan bonic... Que quan, mirant la llista dels teus relats, he vist "El sexe redemptor" m'he imaginat una cosa excitant... I no ens enganyem, el primer 75% per cent del relat m'ha excitat, m'ha fet pujar la temperatura de la pell, perquè entenia el joc, perquè el conec, però llavors ja m'he adonat del per què a categories del relat havies marcat "terror"... Com poden les coses marxar de les mans, és molt difícil saber quan parar, on és la línia que marca el “gaudir al límit” de l'homicidi. I jo no hi afegiria "involuntari" perquè tinc la sospita de que no ho ha estat, de que ha arribat un punt en que el protagonista volia el seu plaer fos quin fos el preu, ja no podia parar... Així que el relat comença jugant i acaba terroritzant... Molt bo!

  • íncube[Ofensiu]
    teia | 01-11-2014


    És tan fort el contingut que ni tan sols puc fixar-me en la forma. Per a mi és un ícube.

l´Autor

Foto de perfil de Arcadi Març

Arcadi Març

19 Relats

12 Comentaris

13962 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Give me the glass, and therein will I read.


Agraeixo qualsevol comentari.