Cercador
054 - VERSEMBLANÇA "MENYSPREANCES"
Un relat de: Josep Vendrell i Torres- Compartir:
054 - VERSEMBLANÇA "MENYSPREANCES"
La Versemblança, tan “panxa”!,
passeja pel món ingrat.
S’assembla, només s’assembla i es pensa ser la Veritat.
La Mentida, riallera,
sempre va al seu darrera
(aduladora..., llepaire, corromp tot l’ambient i l’aire),
sense parar d’enredar.
La Veracitat s’hi acosta;
se sent mare,
i a sa filla vol marcar un camí en la fosca
mostrant-li allò que cal estimar,
dient-li:
-“No tinguis el cor altiu,
mira’t, ets tan sols aparença
que provoques només sofrença
i deformes un bon niu;
camina ferma i segura,
que l’humana criatura
pot créixer en tu i fer-se gran
i en tu pot veure que l’existència és sols un petit instant;
busca allò que és honrat i viu,
la bondat és la Veritat..., escolta el que ella et diu!”
La Versemblança
camina entre la Vida i la Mort
i en verals rectes i torts;
ella prou se les enginya per trobar algun tresor!
Ara tot vol ser veràs
imposant son determini amablement o amb la por
en aquest mar de dolor;
el tràngol és dur i fort.
Allà..., en l’altra riba,
la Veritat t’espera a la vorera del port,
on no hi ha canvi, sols AMOR!
Amarra la teva barca lluny de la mala maror;
el teu bon desig és qui mana,
ell t’omplirà de raó!
Josep Vendrell i Torres
La Versemblança, tan “panxa”!,
passeja pel món ingrat.
S’assembla, només s’assembla i es pensa ser la Veritat.
La Mentida, riallera,
sempre va al seu darrera
(aduladora..., llepaire, corromp tot l’ambient i l’aire),
sense parar d’enredar.
La Veracitat s’hi acosta;
se sent mare,
i a sa filla vol marcar un camí en la fosca
mostrant-li allò que cal estimar,
dient-li:
-“No tinguis el cor altiu,
mira’t, ets tan sols aparença
que provoques només sofrença
i deformes un bon niu;
camina ferma i segura,
que l’humana criatura
pot créixer en tu i fer-se gran
i en tu pot veure que l’existència és sols un petit instant;
busca allò que és honrat i viu,
la bondat és la Veritat..., escolta el que ella et diu!”
La Versemblança
camina entre la Vida i la Mort
i en verals rectes i torts;
ella prou se les enginya per trobar algun tresor!
Ara tot vol ser veràs
imposant son determini amablement o amb la por
en aquest mar de dolor;
el tràngol és dur i fort.
Allà..., en l’altra riba,
la Veritat t’espera a la vorera del port,
on no hi ha canvi, sols AMOR!
Amarra la teva barca lluny de la mala maror;
el teu bon desig és qui mana,
ell t’omplirà de raó!
Josep Vendrell i Torres
l´Autor
1966 Relats
404 Comentaris
818864 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
Fotografia del mes d'agost de 1964, i de la poesia "AUTORETRAT".POESIA "AUTORETRAT" - http://relataires.com/r/672300
******
OBRES POÈTIQUES DEL MATEIX AUTOR
===================================
XERROLES MEDIEVALS
ORIGINALITAT IMAGINATIVA
ROSELLES CARTOIXANES
OTGER KATHALON
CORS ABRUSATS -Tres poemes d'amor -
MINYONET EL CAP BEN DRET !
DIÀLEGS POÈTICS
OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS -Tagore, vosaltres i jo-
NUVIANCES I ENDRECES
PENSAMENTS ANAGÒGICS i MENYSPREANCES
MITOLOGIA DEL PECAT
RELATS MEUS MÉS LLEGITS
========================
AMOR CREIXENT - 2370 lect.
EL JOU - 1727 lect.
UN DIA DE JOIA - 1399 lect.
VINE AMOR! - 1362 lect.
DEL DESFICI A L'OBSTINACIÓ - 1220 lect.
CANÇÓ DE SANTA FE - 1200 lect.
PERE VENDRELL (S. XIII) - 1212 lect.
ANGELETS DE LA TERRA - 1138 lect.
LA CRIDA - 1089 lect.
ELS CASTLANS DEL CASTELL DE SU - 1081 lect.
CARLES EL CALB - 1043 lect.
DRET DE CUIXA - 1027 lect.
******************************************
Correu: < venrellus@gmail.com >