Cercador
053 - NECESSITAT..., DESIG..., ANHEL... "MENYSPREANCES"
Un relat de: Josep Vendrell i Torres- Compartir:
053 - NECESSITAT..., DESIG..., ANHEL... "MENYSPREANCES"
El clam d’un malalt en temps Pasqual.
Em sento necessitat de Vós, Pare de Bondat!
Pobre com sóc i mesquí
en mig d’aquest univers,
infinit, que no té fi;
orfe de coneixament,
d’un passat inexistent
i de desconegut avenir.
La situació en que em trobo
estic poruc i espantat!
Em sento necessitat de Vós, Pare de Bondat!
Ai, quin desig tinc al cor!
Oh Fill del Pare Diví!,
tot Tu desbordes d’Amor.
Del teu néixer al teu morir,
des de Betlem al Calvari,
ara, voldria ser el teu sagrari,
ja que el meu temps és curt i vola
i lànima vol fugir, sentint-se isolada..., sola.
Vull embogir de fervor!
Ai, quin desig tinc al cor!
Estic frisant, ple d’anhel!
Ah, Esperit Consolador!
Avui tothom canta: “GLÒRIA!”,
al salvar-se l’home i la història
amb nova resurrecció!
I a mi, el neguit i la pena,
m’oprimeixen amb una dura cadena;
tot jo només sóc dolor!
Albiro les portes del CEL.
Estic frisant, ple de anhel!
Deixo, aquí en la terra, el fel.
La mala hora ja és passada
i em fonc en una abraçada
tendra i dolça com la mel!
Josep Vendrell i Torres
El clam d’un malalt en temps Pasqual.
Em sento necessitat de Vós, Pare de Bondat!
Pobre com sóc i mesquí
en mig d’aquest univers,
infinit, que no té fi;
orfe de coneixament,
d’un passat inexistent
i de desconegut avenir.
La situació en que em trobo
estic poruc i espantat!
Em sento necessitat de Vós, Pare de Bondat!
Ai, quin desig tinc al cor!
Oh Fill del Pare Diví!,
tot Tu desbordes d’Amor.
Del teu néixer al teu morir,
des de Betlem al Calvari,
ara, voldria ser el teu sagrari,
ja que el meu temps és curt i vola
i lànima vol fugir, sentint-se isolada..., sola.
Vull embogir de fervor!
Ai, quin desig tinc al cor!
Estic frisant, ple d’anhel!
Ah, Esperit Consolador!
Avui tothom canta: “GLÒRIA!”,
al salvar-se l’home i la història
amb nova resurrecció!
I a mi, el neguit i la pena,
m’oprimeixen amb una dura cadena;
tot jo només sóc dolor!
Albiro les portes del CEL.
Estic frisant, ple de anhel!
Deixo, aquí en la terra, el fel.
La mala hora ja és passada
i em fonc en una abraçada
tendra i dolça com la mel!
Josep Vendrell i Torres
l´Autor
1966 Relats
404 Comentaris
817924 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
Fotografia del mes d'agost de 1964, i de la poesia "AUTORETRAT".POESIA "AUTORETRAT" - http://relataires.com/r/672300
******
OBRES POÈTIQUES DEL MATEIX AUTOR
===================================
XERROLES MEDIEVALS
ORIGINALITAT IMAGINATIVA
ROSELLES CARTOIXANES
OTGER KATHALON
CORS ABRUSATS -Tres poemes d'amor -
MINYONET EL CAP BEN DRET !
DIÀLEGS POÈTICS
OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS -Tagore, vosaltres i jo-
NUVIANCES I ENDRECES
PENSAMENTS ANAGÒGICS i MENYSPREANCES
MITOLOGIA DEL PECAT
RELATS MEUS MÉS LLEGITS
========================
AMOR CREIXENT - 2370 lect.
EL JOU - 1727 lect.
UN DIA DE JOIA - 1399 lect.
VINE AMOR! - 1362 lect.
DEL DESFICI A L'OBSTINACIÓ - 1220 lect.
CANÇÓ DE SANTA FE - 1200 lect.
PERE VENDRELL (S. XIII) - 1212 lect.
ANGELETS DE LA TERRA - 1138 lect.
LA CRIDA - 1089 lect.
ELS CASTLANS DEL CASTELL DE SU - 1081 lect.
CARLES EL CALB - 1043 lect.
DRET DE CUIXA - 1027 lect.
******************************************
Correu: < venrellus@gmail.com >