048 - LLADREGOT "MENYSPREANCES"

Un relat de: Josep Vendrell i Torres
048 - LLADREGOT "MENYSPREANCES"

Tinc l’ànima neguitosa,
inestable..., nerviosa,
cobejosa en excés!
Sento carència de tot,
gelós dels qui tenen més.
Camino per un camí tort:
Sóc un pobre lladregot!

He anat, com mendicant,
a miserable establia,
per veure al Déu-Infant,
fill de Maria.
Barrejat entre ovelles i pastors,
m’he acostat al nadó dolç..., amorós.
Allí, l’hi he afanat,
de sa tendresa, un tros!

Passant pel taller de Natzaret,
al Déu-Treballador,
(ignorat, brut i suat,
de fusta empolsinat,
amb durícies i sangtreïts
i amb més d’un cop,
ell s’ha picat els dits),
sense voler m’he le trobat.
En un moment distret,
de feina atrafagat,
jo, m’he emportat
una miqueta,
només una miqueta,
de la seva humilitat!

Ambulant per Judea,
Samària i Galilea,
-vull dir: allunyat
de tot sentit diví-,
he vist el Déu-Manifestació,
obrint un nou camí.

En mig la multitud,
m’hi lí he apropat,
i dins de mí un crit
m’ha despertat.
Com caçador fortiu
m’he apropiat
d’un xic de justícia,
d’un xic de pau
i d’un xic de llibertat.
Ell la predicava
i jo me l’ha he quedat!

Buscant un aixopluc,
en plena nit,
m’he esquitllat
a dins el cenacle, d’amagat.
Allà he ben trobat
un tresor mai pensat!
He experimentat,
amb el cos i amb l’esperit,
al Déu-Amor,
ple de sublim desig.
Ell ha entrat,
amb força suau, en el meu pit.
No l’he pogut robar!
Es ELL!,
que sense fer brugit
m’ha posseit;
bo i estant ben amagat,
he sicumbit!.

Sadoll de joia el cor
i els pensaments,
surto saltant, corrents!
I em topo, en la penombra,
amb TU..., oh, Déu-Sofrent!
Què et fan?...
Que fas anant d’Anàs a Caifàs?
Cisar voldria
la pena que ara tens per companyia,
més ja no puc!,
que sóc lladre roí,
llepaire i molt poruc.
L’ànima m’és colpida
per la vergonya que jo no coneixia,
i que de sobte, suara, he conegut!

Darrera d’uns matolls, endormiscat,
miro el sepulcre del Déu-Mort,
ben vigilat, tancat en un forat
i amb una pedra gran, empresonat.
Llances, espases i passes de soldats,
no em deixen apropar-me.
El vull robar...,
salvar-lo d’aquest lloc a on el fan callar.
Poder ingrat!
Digue’m qui et guiarà?
Aquell que pot...,
per força i matant-lo,
l’hi negues el parlar.

Abans que el dia claregés
i que Maria Magdalena s’apropés:
Els soldats i jo,
hem estat els primers...;
la pedra gegantina ha rodolat,
el Déu-Vivent, en virtut refulgent,
ha desfet les cadenes i els esculls!
La brillantor m’ha traspassat els ulls;
clucs i apretats, i sent encara fosc,
la llum m’ha penetrat.
Tot jo, sense voler,
m’he sentit robat!
-MIREU-ME, BON SENYOR...,
SÓC LLADREGOT!

I em diu el Déu-Amor:
“AMOR...! AMOR...!
VINA ALS MEUS BRAÇOS
I AGAFA’M FORT!”


Josep Vendrell i Torres

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Josep Vendrell i Torres

Josep Vendrell i Torres

1966 Relats

404 Comentaris

815596 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Fotografia del mes d'agost de 1964, i de la poesia "AUTORETRAT".

POESIA "AUTORETRAT" - http://relataires.com/r/672300


******

OBRES POÈTIQUES DEL MATEIX AUTOR
===================================

XERROLES MEDIEVALS
ORIGINALITAT IMAGINATIVA
ROSELLES CARTOIXANES
OTGER KATHALON
CORS ABRUSATS -Tres poemes d'amor -
MINYONET EL CAP BEN DRET !
DIÀLEGS POÈTICS
OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS -Tagore, vosaltres i jo-
NUVIANCES I ENDRECES
PENSAMENTS ANAGÒGICS i MENYSPREANCES
MITOLOGIA DEL PECAT


RELATS MEUS MÉS LLEGITS
========================

AMOR CREIXENT - 2370 lect.
EL JOU - 1727 lect.
UN DIA DE JOIA - 1399 lect.
VINE AMOR! - 1362 lect.
DEL DESFICI A L'OBSTINACIÓ - 1220 lect.
CANÇÓ DE SANTA FE - 1200 lect.
PERE VENDRELL (S. XIII) - 1212 lect.
ANGELETS DE LA TERRA - 1138 lect.
LA CRIDA - 1089 lect.
ELS CASTLANS DEL CASTELL DE SU - 1081 lect.
CARLES EL CALB - 1043 lect.
DRET DE CUIXA - 1027 lect.

******************************************

Correu: < venrellus@gmail.com >