Cercador
046 - IMFIMITAT INFINITA "MENYSPREANCES"
Un relat de: Josep Vendrell i Torres- Compartir:
046 - IMFIMITAT INFINITA "MENYSPREANCES"
Pobra mortal!
On vas perdut?!
Qui t’ha ficat i t’ha dut
en un estat temporal,
incert, fràgil..., informal?
Per bé o per mal, és ben curt!
Contempla bé l’estelat,
immens, grandiós..., desmesurat!,
i tu, tant infim i petit
com la durada d’un crit.
Ets ben bé desgraciat!
No miris pas el passat
que et perds en la cantonada
amb ton pare i amb ta mare;
prou faràs, si ets important,
de tenir un instant més gran!
S’oblidarà la memoria
de tota la teva història;
algú, potser, pensarà en tu
(manipulant-te, segur),
si en aquest món ets algú!
Lluites per el teu futur;
per millorar t’existència;
per viura en comoditat
i amb un grau d’experiència,
però has de passar per l’embut!
Quan penses tot assolir-ho,
dominer-ho i posseir-ho...,
et falta temps: s’ha acabat!
En mig de la humanitat
ets la infinita infimitat!
Boig, he buscat un sentit...;
no l’he trobat ni assolit.
A dins de la meva essència
hi ha neguit i impaciència.
Ambulo en la negra nit!
“Escolta Senyor el meu clam!,
que sóc infim..., insignificant!
Tota la humana vivència
és de fonedissa solvència,
dins de l’univers..., un instant.
L’HOME-DÉU ha mirat
la infinita infimitat
des de dalt l’arbre ENCREUAT!,
i ha trencat tot el futur i el passat
amb l’últim hàlit del seu pit,
enlluernant dia i nit!
La infimitat, amatent,
es llença i és engolida
i és del tot redimida
per el tant evident Present!,
(de passat i futur, latent).
¿De què serveix la materialitat,
de durada aparentment permanent,
que tenen totes les coses
que de la temporalitat són desglosses
per durar un curt moment?
És un esclat de rebel·lio...,
una lluita enferrisada
de tot allò moridor
contra allò vivificador
que en neixer ja és acabada.
En mig d’aquesta palestra,
l’infima humanitat,
va naixent, sentint,
sofrint i morint!
Del no-res a l’eternitat.
Tot el que és fet i creat,
forma part de la Presència
d’una ETERNA EXISTÈNCIA
que prové, sent INCREAT,
de l’única DIVINA ESSÈNCIA!
Per nosaltres (aquesta minuciositat),
el Déu fet home i crucificat,
n’ha pagat la totalitat del rescat!
ESTIMA!, ÍNFIM INFINIT,
LA LLUM T’HA TRET DE LA NIT!
L’AMOR,
en el cosmos hi és però no hi cap!
L’AMOR,
sobrepassa l’univers
I EMPLENA L’ETERNITAT!
Josep Vendrell i Torres
Pobra mortal!
On vas perdut?!
Qui t’ha ficat i t’ha dut
en un estat temporal,
incert, fràgil..., informal?
Per bé o per mal, és ben curt!
Contempla bé l’estelat,
immens, grandiós..., desmesurat!,
i tu, tant infim i petit
com la durada d’un crit.
Ets ben bé desgraciat!
No miris pas el passat
que et perds en la cantonada
amb ton pare i amb ta mare;
prou faràs, si ets important,
de tenir un instant més gran!
S’oblidarà la memoria
de tota la teva història;
algú, potser, pensarà en tu
(manipulant-te, segur),
si en aquest món ets algú!
Lluites per el teu futur;
per millorar t’existència;
per viura en comoditat
i amb un grau d’experiència,
però has de passar per l’embut!
Quan penses tot assolir-ho,
dominer-ho i posseir-ho...,
et falta temps: s’ha acabat!
En mig de la humanitat
ets la infinita infimitat!
Boig, he buscat un sentit...;
no l’he trobat ni assolit.
A dins de la meva essència
hi ha neguit i impaciència.
Ambulo en la negra nit!
“Escolta Senyor el meu clam!,
que sóc infim..., insignificant!
Tota la humana vivència
és de fonedissa solvència,
dins de l’univers..., un instant.
L’HOME-DÉU ha mirat
la infinita infimitat
des de dalt l’arbre ENCREUAT!,
i ha trencat tot el futur i el passat
amb l’últim hàlit del seu pit,
enlluernant dia i nit!
La infimitat, amatent,
es llença i és engolida
i és del tot redimida
per el tant evident Present!,
(de passat i futur, latent).
¿De què serveix la materialitat,
de durada aparentment permanent,
que tenen totes les coses
que de la temporalitat són desglosses
per durar un curt moment?
És un esclat de rebel·lio...,
una lluita enferrisada
de tot allò moridor
contra allò vivificador
que en neixer ja és acabada.
En mig d’aquesta palestra,
l’infima humanitat,
va naixent, sentint,
sofrint i morint!
Del no-res a l’eternitat.
Tot el que és fet i creat,
forma part de la Presència
d’una ETERNA EXISTÈNCIA
que prové, sent INCREAT,
de l’única DIVINA ESSÈNCIA!
Per nosaltres (aquesta minuciositat),
el Déu fet home i crucificat,
n’ha pagat la totalitat del rescat!
ESTIMA!, ÍNFIM INFINIT,
LA LLUM T’HA TRET DE LA NIT!
L’AMOR,
en el cosmos hi és però no hi cap!
L’AMOR,
sobrepassa l’univers
I EMPLENA L’ETERNITAT!
Josep Vendrell i Torres
l´Autor
1966 Relats
404 Comentaris
818013 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
Fotografia del mes d'agost de 1964, i de la poesia "AUTORETRAT".POESIA "AUTORETRAT" - http://relataires.com/r/672300
******
OBRES POÈTIQUES DEL MATEIX AUTOR
===================================
XERROLES MEDIEVALS
ORIGINALITAT IMAGINATIVA
ROSELLES CARTOIXANES
OTGER KATHALON
CORS ABRUSATS -Tres poemes d'amor -
MINYONET EL CAP BEN DRET !
DIÀLEGS POÈTICS
OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS -Tagore, vosaltres i jo-
NUVIANCES I ENDRECES
PENSAMENTS ANAGÒGICS i MENYSPREANCES
MITOLOGIA DEL PECAT
RELATS MEUS MÉS LLEGITS
========================
AMOR CREIXENT - 2370 lect.
EL JOU - 1727 lect.
UN DIA DE JOIA - 1399 lect.
VINE AMOR! - 1362 lect.
DEL DESFICI A L'OBSTINACIÓ - 1220 lect.
CANÇÓ DE SANTA FE - 1200 lect.
PERE VENDRELL (S. XIII) - 1212 lect.
ANGELETS DE LA TERRA - 1138 lect.
LA CRIDA - 1089 lect.
ELS CASTLANS DEL CASTELL DE SU - 1081 lect.
CARLES EL CALB - 1043 lect.
DRET DE CUIXA - 1027 lect.
******************************************
Correu: < venrellus@gmail.com >