04 Styr-Groc * * * Organització - 03 -

04 – STYR-GROC

O R G A N I T Z A C I O - 03

Malgrat el dia era gris, fins i tot un dia tan poc animat no podia posar cap ombra de pena en el seu esperit. En trobar-se junts se sentien reforçats en totes les seves accions. No deixava de ser la joia de dos joves que començaven una nova existència en companyia. Però també era més que tot això, era el retrobament d’una vella unitat que fins avui havia viscut en dues realitats separades. Ells potser no ho tenien clar, encara, però quelcom els deia que això era així, era prou evident per a ells que no s'havien ajuntat per un caprici del destí. Estaven cridats a trobar se, fora on fos i en qualsevol moment, en qualsevol part d'aquest Univers que ara compartien com a éssers humans. La seva força els venia de la mateixa arrel, del mateix centre d'energia. Eren dos cervells, amb dues idees diferents, dues maneres de mirar les coses. Però un sol cor, en dos parts, bategant al mateix ritme. Aquesta era la seva força, un sol desig. Tenir se l'un a l'altre.

Baixant les escales que els duien fins aquell menjador de la llar de foc, on en tan poc temps, havien compartit tantes coses, més de les que haurien somiat, es van creuar amb la dispesera més jove.
—Bon dia parella —duia un ample somriure la dona, —Els he de comunicar que els seus amics, no hi són.
—Han marxat a fer un tomb? —li demanà Mareia.
—Alguna cosa més que un tomb, han dit que partien en direcció a Calasora.
—No han dit quan tornarien? —insistia Mareia.
—Sols han dit que ja sabrien com retrobar-se, —tot seguit la noia els fa una reverència de comiat i va desaperèixer.
Varen sortir a l’exterior de la fonda. En el pati de l’entrada els esperava el planador, a punt per iniciar un viatge. El noi de la primera nit, aquell que era alt i fort, estava passant un drap pels vidres refractaris. De la part de fora, no es podia veure l'interior del vehicle, a fi de poder mantenir una temperatura equilibrada durant el viatge, i calia més quan era llarg.
—Diria que ens volen fer viatjar —va comentar Mareia.
—Dins del vehicle, hi deu haver un intercom.
—Sí, tens raó, recordo que em van dir com funcionava.
El vehicle, que es trobava lleugera¬ment aixecat del terra, es va obrir en arribar ells al seu costat, oferint-los la vista interior d’un espaiós cinc places circulars. Es van instal•lar còmodament.
—És el primer cop que faig servir un vehicle d'aquests per viatjar —digué Dalroc.
Els comandaments de la nau estaven disposats en el centre, permetent que qualsevol dels ocupants pogueren manipular los sense canviar de lloc, tampoc calia conduir lo de cara a la trajectòria. Era un vehicle amb nanno òrgans que estava connectat a la computadora central de Groc, cosa que feia impossible cap accident per xoc amb cap altre vehicle, obstacle o accident geogràfic no previst a la ruta, estigués o no connectat al cervell central. De fet, sols calia introduir les coordenades del punt de destí, i la consciència robòtica per navegar escollia el camí més fiable. També podia oferir variables en el camí, per fer-lo més plaent al que volgueren triar els ocupants.
Quan ja estaven a punt de marxa, van veure venir la filla, amb un paquet a les mans, un petit farcell.
—Teniu, aquí us entreguem aquests aliments pel camí. Les fonts del Rusc, son un trajecte llarg, per sols menjar de màquina, encara que sigui d’un robot orgànic.
I sense dir cap més paraula, ni temps de respondre, va tornar cap endins de la fonda, corrents. Ells es varen mirar, tot preguntant que hi tenien en les fonts del Riu Rusc.
—Això esta a prop del cim Arùspex, en les terres de Irinna, a la regió dels tres rius. La part més alta de Groc —digué Dalroc, però podia haver-ho dit Mareia també, els seus pensa-ments, en aquest cas, estaven enfocats, i la perplexitat era l'estampa viva en els seus rostres. Però van durar poc els dubtes, eren els seus amics que els convidaven a viatjar fins aquell indret, més enllà de la Duna de Calasora.
—Potser serà millor observar si hi ha algun missatge —va comentar Mareia, tot pressionant un sector del panell, on una llum verme¬lla, va formar se en la vertical del sector que havia tocat. Una imatge tridimensional a escala d'Irua, se’ls oferia davant d'ells fent voltes, lentament, i parlant amb veu dolça.
—Abans que res, disculpeu la manera sobtada de marxar. He d'ensenyar algunes coses en aquest tros d'home, alguns secrets de la meva família, secrets per a ell, no pas per vosaltres, que teniu coneixements. Sense aquest aprenentatge, més tard ens seria una càrrega. No puc dir-vos res més ara. Ens trobarem a les fonts del Riu Rusc. Nosaltres ja no estarem gaire lluny d'allí, quan vosaltres esteu a punt de marxa. No patiu, ni us cal córrer. Que Groc us guií.
La llum vermella va desaparèixer, així com la imatge de la noia.
—Bé, doncs, no sembla que ens doni cap pressa —digué en Dalroc.
—Podem fer una mica de volta, no ens cal passar pel mig de la Duna. Serà més segur.
Allí on havia estat la llum vermella, i la imatge d'Irua, ara feia pampallugues una llum verda, era un missatge de veu entrant. Mareia va passar la mà per sobre, tot seguit van sentir la veu d'Irua, un cop més.
—Bon dia, parella de mons diferents —el to de veu era irònic, —la nova parella de diferents mons us saluda —de fons se sentia la veu d'en Jhonha, que també saludava —en Jhonha os desitja un bon dia. Nosaltres ja som a Zule, en els límits amb Irinna, dins la carena de l'Arùspex, a les fonts del riu Tzurgei. De fet, no gaire lluny de les fonts del riu Rusc, allí ens trobarem. És per allí que s'està la cova del Foll Follet, el visitarem per mirar d’esbrinar algun misteri, en Gruf era mestre del Vell Xolnir, en Dalroc ja el coneix prou. Bé, matèries orgàniques meves, després d'una nit, com la passada, no bé malament un viatge amb aquest aparell tan bonic, teniu compte, que l'he de tornar. Coneixement parelleta.
Un cop més silenci. No havien tingut temps de replicar cap dels seus missatges.
—La meva mare em donava més opcions —rigué en Dalroc.
—I també et deixava el seu planador per anar fer un tomb?
—No en teníem en aquell sector... i això de matèries orgàniques..., què es pensa que deu ser ella?
—Tu la vas conèixer abans, ella va venir en nom teu a cercar-me.
—Bé, potser ella és pols còsmica.
—Segurament.
No tenien cap més elecció que emprendre el viatge proposat i, de fet, no volien fer cap altre cosa. Res els feia dubtar que aquell era un bon començament.