Cercador
035 - LA MANCIÓ AFÓTICA "MENYSPREANCES"
Un relat de: Josep Vendrell i Torres- Compartir:
035 - LA MANSIÓ AFÒTICA "MENYSPREANCES"
Al fons d’un oceà de vida i mort,
m’he despertat!
No sé si sóc real i sóc record.
Ignoro el meu passat!
Fet del no-res;
inexistent abans, expecto el meu després,
i estic en un estat afòtic,
dins un abisme immers.
Estança grandiosa; mansió del canvi intransigent;
sol..., aixafat, en mig de molta gent
(plorant..., rient),
humanitat que cerca el gaudi i fuig del sofriment!
A les palpentes vaig fent el meu camí,
desesperat, volent sortir!
Cada paret em serveix de bastó;
fa sotraguejar mon cos, cada esglaó.
Pols i humitat em fan de llit ingrat
i petant de dens,
mossego el crit dels meus sentiments.
Oh, pensaments que em tormenteu així!
VULL VIURE..., NO MORIR!
A la porta he arribat amb mon desig,
més que obrir-la, l’esportello amb els meus dits!
Al defora, més negra és la tenebra del meu cor.
Oh, somnis deformats!,
imaginació herrònia d’un cos tot ell orbat;
cec de naixença que ignora la forma i el color!
Els ulls, de tantes llàgrimes, han assecat mon plor.
De cara a l’infinit;
de bat a bat les portes i amb el batec al pit,
espero, amb la rosada, el fruit del meu delit.
La fresca, de la fosca, enseta l’alba.
L’aurora precedeix el bon matí.
Sento una escalfor aplena cara
(novella suavitat de la besada que la llum em fa,
com una mare al nin mig adormit).
I..., sense veure res, he pressentit
QUE EL DIA VENÇ LA NIT!
Josep Vendrell i Torres
Al fons d’un oceà de vida i mort,
m’he despertat!
No sé si sóc real i sóc record.
Ignoro el meu passat!
Fet del no-res;
inexistent abans, expecto el meu després,
i estic en un estat afòtic,
dins un abisme immers.
Estança grandiosa; mansió del canvi intransigent;
sol..., aixafat, en mig de molta gent
(plorant..., rient),
humanitat que cerca el gaudi i fuig del sofriment!
A les palpentes vaig fent el meu camí,
desesperat, volent sortir!
Cada paret em serveix de bastó;
fa sotraguejar mon cos, cada esglaó.
Pols i humitat em fan de llit ingrat
i petant de dens,
mossego el crit dels meus sentiments.
Oh, pensaments que em tormenteu així!
VULL VIURE..., NO MORIR!
A la porta he arribat amb mon desig,
més que obrir-la, l’esportello amb els meus dits!
Al defora, més negra és la tenebra del meu cor.
Oh, somnis deformats!,
imaginació herrònia d’un cos tot ell orbat;
cec de naixença que ignora la forma i el color!
Els ulls, de tantes llàgrimes, han assecat mon plor.
De cara a l’infinit;
de bat a bat les portes i amb el batec al pit,
espero, amb la rosada, el fruit del meu delit.
La fresca, de la fosca, enseta l’alba.
L’aurora precedeix el bon matí.
Sento una escalfor aplena cara
(novella suavitat de la besada que la llum em fa,
com una mare al nin mig adormit).
I..., sense veure res, he pressentit
QUE EL DIA VENÇ LA NIT!
Josep Vendrell i Torres
l´Autor
1966 Relats
404 Comentaris
818456 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
Fotografia del mes d'agost de 1964, i de la poesia "AUTORETRAT".POESIA "AUTORETRAT" - http://relataires.com/r/672300
******
OBRES POÈTIQUES DEL MATEIX AUTOR
===================================
XERROLES MEDIEVALS
ORIGINALITAT IMAGINATIVA
ROSELLES CARTOIXANES
OTGER KATHALON
CORS ABRUSATS -Tres poemes d'amor -
MINYONET EL CAP BEN DRET !
DIÀLEGS POÈTICS
OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS -Tagore, vosaltres i jo-
NUVIANCES I ENDRECES
PENSAMENTS ANAGÒGICS i MENYSPREANCES
MITOLOGIA DEL PECAT
RELATS MEUS MÉS LLEGITS
========================
AMOR CREIXENT - 2370 lect.
EL JOU - 1727 lect.
UN DIA DE JOIA - 1399 lect.
VINE AMOR! - 1362 lect.
DEL DESFICI A L'OBSTINACIÓ - 1220 lect.
CANÇÓ DE SANTA FE - 1200 lect.
PERE VENDRELL (S. XIII) - 1212 lect.
ANGELETS DE LA TERRA - 1138 lect.
LA CRIDA - 1089 lect.
ELS CASTLANS DEL CASTELL DE SU - 1081 lect.
CARLES EL CALB - 1043 lect.
DRET DE CUIXA - 1027 lect.
******************************************
Correu: < venrellus@gmail.com >