031 - GRA DE BLAT I DE RAÏM "PENSAMENTS ANAGÒGICS"

031 - GRA DE BLAT I DE RAÏM "PENSAMENTS ANAGÒGICS"


LLUC 22, 14-21.

Llavor morta i ben colgada,
esberlada per una força amagada
que et reviu amb vitalitat potent!
Bri de verd que vas creixent,
sobre la terra resseca,
a mercè del fret i el vent.

Camp d’ufanosa primavera
on la jamosa rosella
amb tu va torçant el cap;
l’Aire et mou com una ona
i el Sol d’estiu t’acarona
donant-te un color daurat.

Amb tu, assaboreix la sega
i caieu junts sobre el sòl
com si fòssiu son llençol;
garbes hi ha, esteu al era;
el trill us va capolant
mentre el pagès va cantant.

Batudes ben enlaire;
banderes de palla i blat,
deixeu vostre tendre flaire
fent la dança i el combat,
desfent-vos, a plaer del aire
i del bras que us ha esventat!

El pal de paller s’engreixa,
i tu, gra, sense una queixa
pel molí ets triturat!
Oh, farina blanca i fina!,
tan si tens, o no, llevat,
ben pastada, donaràs bona fornada...

OH, MANUDET GRA DE BLAT!,
LA TEVA PASSIÓ CRUENTA
ÉS LA QUE T’HA DONAT L’EMPENTA
PER FER DE TU EL PA ESTIMAT!

Cep podat, fullam de dol,
despullat del teu sarment
fas posat de penitent,
i aixeques tons braços al sol,
i en la nit, al firmament.

Rebrota el teu clam pregon
i et fas vinya tendra i jove,
la més bella d’aquest món!
Creixen tos petits ramells,
sota la sombra dels pàmpols,
amb saviesa dels vells.

Tons grans, de raïm madur,
criden, amb neguit, la verema;
els fa por l’ocell dejú!,
a dintre la portadora
troben més segura l’hora
on el destí els ha de duu.

Al compàs dels semalers,
el gra s’engronsa i saltirona
pensant-se que és cosa bona,
i reposa, tot complagut,
xiuxiuejant a dins del cup,
ignorant que li llevaran el suc.

-El peu nu i un cant festiu
et treuen la sang, que a l’estiu
guardaves amb gelosia.
Oh, cep!, quin estel seria
que t’ho volia explicar?
I tu, somiaves en un cel formos i clar!

-T’han espremut la barrusca
fins deixar-te com la fusta;
ton most, dins la bóta està!
Fermentes, líquit bullent
(tu que eres bo de mirar),
ben amagat de la gent!

-El teu pòsit espès es fa,
i la mare del vi remuga
quan sang l’ha de deixar
en sense cap balleruga;
al fons del celler es fa gran
el teu esperit d’infant!

JA VEIG AIXECAR LA COPA,
SABA PREUADA I BRILLANT,
TU TENS LA JUSTA MESURA
DEL VI TRANSMUTAT EN SANG!

“Així t’oferim,Senyor!,
el fruit de la bona terra
treballat amb la suor
on hi veig la joia i la pena
del pobre humà feinejador!
Com tu, gra de blat i de raïm
que tot sol no arriva en lloc
i és l’exquisit pa amb la munió
i el vi gustós del millor!”

Diuen, el blat i el raïm:
-Consagra’ns, oh Sacerdot!
Estem, sadolls d’il·lució;
que el fruit de tanta ocupació
a on creix la nostre llavor,
fa que siguem COS i SANG
de JESÚS, el nostre SENYOR!


Josep Vendrell i Torres