Qui sóc? (16/12/03)

Un relat de: ismael

Sempre que m'han fet aquesta pregunta m'he sentit despullat. Crec que va ser Max Weber qui definí l'home com allò que fa del que els altres han fet d'ell, referint-se al procés de normalització.

Jo ja vaig començar de manera atabalada, con diria algú. Una massa de cinc quilos que va fer patir a la meva mare però va obrir el pas dels meus dos germans que vindrien en dos anys i mig de diferència.

A partir d'aquí, una cura durant anys per sobre del normal -crec jo- per una malaltia que no he abandonat fins aquest estiu quan vaig decidir operar-me d'epilèpsia per segona vegada després que el primer carnisser m'operés en una clínica privada de la part alta de Barcelona i s'equivoqués d'un pam d'on tenia el focus radioactiu, tot i repetir diàriament que ell era el millor metge del món en l'especialitat.

Els efectes secundaris m'han fet dubtar encara més però la confiança en el metge i tot l'equip actual en l'Hospital Clínic també em diuen que tot és possible, que el calendari avanci. Ara ja no cal preocupar-me dels temors que he patit durant trenta anys. De si m'aniria d'aquest món per un temps indeterminat, de caure pel carrer, que el meu cos es bloquegés d'un costat, que el petit lloc de l'homocamp esquerre del cervell jugués amb mi, ja que allà és on hi tenim la parla o part de la memòria, entre d'altres.

Ara, cada vegada tinc ganes de tornar a ser el d'abans. Actiu, de no tancar-me en una closca, poder tornar a treballar i lluitar amb gent com a l'Associació contra l'Epilèpsia, per ajudar a informar i actuar contra aquesta malaltia mig desconeguda, demostrant que un afectat pot fer vida gairebé normal i no ser motiu d'acomiadament o menyspreu, per exemple.

Esperem que cada vegada es pugui descobrir i lluitar més contra aquesta malaltia. Somiar és gratis.

Comentaris

  • felicitats[Ofensiu]
    mar - montse assens | 16-08-2004

    suposo que el relat és real i per això et dono l'enhorabona pels resultats

    i desitjo que tinguis aquell lleu toc de màgia que fa que els somnis siguin reals...

    i no tinguis pressa per fer les coses sinó no en gaudiràs, doncs la vida ens dóna temps per a fer-ho tot