03. Pètal

Sota teu, plàcid resto,
Observant-te, admirant
La frescor d’aquest aire;
L’aroma d’una reina.

Arbre venerable,
Bell, envejable.
Deixa’m ser tu:
Deixa’m sostenir
les fulles del cel clar.
I d’entre totes elles,
deixa-me’n servar
La més preciosa;
La que gosa tornar
roges d’enveja:
Diana i Luna,
Venus i Minerva.

Pètal verd, de flor
meravellosa, d’or,
Entre tantes fulles
totes dignes,
Fulgurant, el sol, t’estima
I de tu regalima
La mel que, tancades
les parpelles meves,
El son beu.