028 - REPRIMIT I FRUSTRAT ?! "MENYSPREANCES"

028 - REPRIMIT I FRUSTRAT ?! "MENYSPREANCES"


Em dius:
“Reprimit i frustrat”.
O és que m’insultes
o és que estàs llempat!
A tu t’ha tocat la tramuntana
i em vols esquilar la llana
com si fos un pobre xai.
T’ho explico ara o bé mai!

Reprimir-se, és aguantar-se
de quelcom bo o dolent,
perquè creus que et perjudica
o t’és contraproduent.
Frenes allò que t’excita
i que et desvia i t’atrau,
amb el perill de dominar-te
i de fer-te el seu esclau.
Vol canviar el teu camí,
aquell que amb ta voluntat
has decidit seguir;
hom és amo d’escollir!

Tothom que se sent frustrat
és ben bé desgraciat,
doncs no ha pogut realitzar-se
en allò que ha desitjat
(a plena llum o d’amagat).
No és gaire bo el camí,
que has aspirat i anheles,
i has hagut de reprimir;
guardat com llum de candeles,
perquè el vent el vol apagar
i tu el protegeixes amb la mà,
doncs en el teu interior,
encara que se t’allunyi,
el retens amb tot el cor.

Per regir amb ple domini
allò que has de retenir,
tens que veure amb claredat,
si és o no, contrari al teu fi,
i estimar amb decisió,
allò que tu creus millor,
i oblidar sense recança,
ni sentir gens d’anyorança
de tot el que has decantat,
o seguir ple d’il·lusió,
si és que ho has acceptat
com un foll enamorat,
creient que és la millor part,
i esborra, de dins ton cap,
tot pensament de frustrat!

No sento res del que em dius!,
ni frustrat, ni reprimit,
ni tot el que tu m’has dit!
Els llenguatges incissius,
per mi, són més morts que vius;
però, potser sí que estic frustrat...,
no com tu has imaginat,
sinó perquè, refrenat el meu cor,
vol estimar més i no pot!
Les ales m’han desplomat
els valors del món errat,
ofegant-me l’esperit
els reialmes de la nit.
Sí..., em sento molt reprimit!,
i de frustrat, ai de mí!,
que puc perdre el bon camí.
Jo voldria, amb tot el cor,
FONDRE’M DINS DEL VER AMOR!,
i em frustra tanta impotència
que m’emplena de dolor
per culpa de ma carència.
Prou que sé que sóc covard,
però, continuo en el combat!
N’estic cert..., haig de regir!
NO ES PODRÀN RIURE DE MI,
NI FRUSTRAR-ME NI REPRIMIR!


Josep Vendrell i Torres