026 - L'ESPOSA "EL CÀNTIC MÉS SUBLIM"

026 - L'ESPOSA "EL CÀNTIC MÉS SUBLIM"

L’esposa
(Ct 8,6)
Quan passejant per les valls d’aquesta vida,
enmig de la fauna i la flora d’aquest món, desconeixent l’Amor que Tu em tenies
i envoltada del sofriment que té tothom,
jo, indefensa i pobra, et vaig desvetllar,
i de sobte... de nou,
la font de tot Amor en mi es va infantar!

Aquest Amor que no es cansa d’estimar,
ets Tu... delejat Espòs i Pare!,
que amb un sol Esperit
omples la meva nit de l’ahir i del demà,
i dónes ple sentit
a l’esperat moment que sento ara!

Posa’m com un segell sobre el teu Cor!
Com un segell sobre el teu braç tan fort!
Perquè l’Amor és més fort que la mort
i la passió és inexorable com l’abisme.
Els teus dards i sagetes són de foc,
una flama que surt de la mà divina.

(Ct 8,7)
“Les profunditats de la mar no l’apagaran
ni el fons de l’oceà a l’Amor ofegarà;
si algú oferís tots els seus grans tresors
i els reis tots els honors a canvi de l’Amor...
l’Amor se’n riuria!
L’origen de tot és en AMOR!,
sense Ell, res no hi hauria”.

(Ct 8,8-9)
Dieu que sóc petita,
que tot allò dit de mi no és pas veritat.
–Què farem d’aquesta germaneta?,
nosaltres, que som grans, ja em parlarem;
si fos una muralla mig desfeta
l’abillaríem amb merlets d’argent!,
si fos una porta, de cedre la recobrirem!

(Ct 8,10)
Jo sóc una muralla ferma i forta!;
allò que l’Estimat ha dit és veritat!;
no és per pròpia virtut que m’enorgulleixi,
és que ho ha volgut així el meu Amat!

Ara sóc al seus ulls la benaurada,
la qui troba la pau... l’enamorada!
Ell en mi s’ha complagut.
No hi ha cap força que guanyar-me pugui.
NINGÚ NO M’HA VENÇUT!

(Ct 8,11)
Els reis més poderosos i els senyors més grans
es fan la seva vinya en llocs bonics i rics;
vigilades, cuidades per esclaus i gegants,
amb diners innombrables, de tresors opulents.
Volen beneficis i uns bons dividends!

(Ct 8,12)
La meva vinya és per a mi!
Sí, buscant l’amor l’havia abandonada;
però en ella l’Estimat hi té l’estada.

És Ell qui em guia i em porta pel seu camí.
D’aquesta vinya, jo en sóc l’enamorada!

Quedeu-vos els diners i l’opulència,
vosaltres, que domineu el món!
Teniu!,
als vostres servidors, els dono el meu jornal.
La meva vinya per a mi no té cap preu,
perquè és, sobre de tot, el que més val!

Josep Vendrell i Torres