025 - TRANSUBSTANCIACIÓ "PENSAMENTS ANAGÒGICS"

025 - TRANSUBSTANCIACIÓ "PENSAMENTS ANAGÒGICS"


JOAN 6, 26-59.

El pa de farina i sense llevat.
El vi de la vinya, ben pur..., ben curat.
El pa és el cos de Crist,
el nostre estimat;
el vi és la sang que ens ha redimit
d’una mort segura, d’una eterna nit.
Quina força té L’AMOR INFINIT!
Quina gran tendresa L’AMOR AMAGAT
en el pa i el vi, un cop consagrat!
Jesús no és dividit,
està en cada gota d’aquest vi que hem dit.
Quan partim el pa,
per alimentar-nos cada cristià,
en cada troset, tot senser Ell està!
En cada porció de gota i d’engruna,
la substància és una.
És la profecia i la plenitud
del trossejat passat fos en l’únic futur!
La matèria del pa pot ser refinada,
o, senzillament, d’un blat més humil;
el vi, no és el millor triat entre mil,
potser d’una vinya de bona criança o d’un gust escàs;
Ell no ho mira pas!,
del ric i del pobre es posa a l’abast.
No ens para de dir:
“MENGEU-ME!,
BEBEU-ME!...,
per això estic aquí.
JO SÓC LA VERITAT!
LA VIDA
I EL CAMÍ!
Quan el mengem (com tot aliment),
Ell es va fonent
per restar en nosaltres, sempre, en tot moment!
No té res a veure amb cap excrement,
és la negligència i el clima variant
que té la natura i l’esperit inconstant,
que aquest sagrament
es vagi malmetent
i es vagi minvant.
Quan el pa s’humiteja i el vi es descompon,
les dues espècies no seran el que eren
i són el que són:
matèria inorganica desfeta pel fong!
En quin moment no seran
el Sant Cos de Crist i la seva Sang?
No serà el que és, allò que és malmès
en aquest temps que és i no és.
També som nosaltres,
distrets i perduts,
que plens d’ignorància i mancats de constància,
fem el sord,
i els crits de l’AMOR els fem tornar muts!
Ara...,
el que vaig a dir,
no vull que us ofengui i us fagi patir...,
no és dogma de fe
això que us diré!:
Aquest pa i vi que ens estimem tant
i ens obre el camí (com ja he dit abans),
és la profecia i la plenitud
del trossejat passat fos en l’únic futur,
ell fan que l’humà mortal,
de canvi constant entre el bé i el mal,
sigui com ells..., espècies del sagramental!
Som el pa i el vi
( si és que som com cal),
del sagrat festí
del moment final,
on el bé,
PER SEMPRE!,
oblidarà el mal.
Molguda farina, pastada amb el treball,
cuita amb el caliu de la Caritat,
després que el godall
t’hagi ben segat.
Raïm espremut,
trapitxat, fins l’última gota,
a dintre del cup;
tancat a la bota per ser fermentat
i en la plena fosca de la humilitat.
Així serà i ha estat sempre
la bona collita de la humanitat!
En l’eternitat,
el Crist-Amorós,
agafarà aquest poble
i el farà el seu Cos!
Oh, Eucaristia!,
que ets la Profecia del DESTÍ DIVÍ!
Oh, Transubstanciació!,
que sent el que som, serem Vós,
SENYOR!
Del passat del pa i del vi vegut,
del cual les espècies i l’essència han desaparegut...,
quin sentit tindran?
Per què serviran?
Això que creiem seria millor no haver-ho cregut?
Aquell que és pa florit i vi agriat,
i ha sigut llensat perquè ningú ha volgut...,
si pogués triar,
no hauria nescut!


Josep Vendrell i Torres