022 - L'ÚLTIM ADÉU "MENYSPREANCES"

022 - L’ÚLTIM ADÉU "MENYSPREANCES"


Joan Roig i Diggle.
(Martiritzat entre els dies 11 i 12 de setembre de 1936).

Seré i brillant, avui clareja el dia!,
és el Dolç Nom,
el Dolç Nom de Maria.
Ahir..., quan regnava la nit,
era la diada de la desfeta del meu País,
fa molts anys oprimit.
Com ell, també, he patit amb por i neguit!
Ara clareja el dia!
La meva dolça mare m’omple de valentia.
Sí!, ... n’estic segur: serà un bon dia!
Sento el meu esperit ben lliure i nu,
i mon cos cansat..., dejú,
però al mateix temps fort i confiat;
ja no em fa por ningú!
Homenots,
descamisats i barroers,
m’empenten devers la casa de l’oblit
(manada pels fossers).
Avans d’entrar allí,
en els ultims pasos del meu camí,
d’esquena a una paret...,
davant d’un clot,
em deixen sol per esperar la mort.
Pobrets!, no en saben més,
la mesquinesa els esclavitza i oprimeix;
no sé quin odi els empeny
o si han perdut el seny?!
El sol despunta...,
el dia neix...
Jo, en ple camvespre,
aixeco el cor, els ulls, alço la testa...,
esperençat (vessant de fe, del tot enamorat).

“Adéu món estimat!,
joventut meva,
primerenc fruit,
única primavera que he ofert a Déu,
a on m’he aixoplugat,
sempre,
en l’ombra de làrbre de la CREU.
A Crist m’he consagrat,
lluitant per tu, oh món!, per tu i per la bondat.
Adeu poble estimat!
Veig la MAR BLAVA florint com camps de blat, victoriosa, guanyant l’ingrat combat
i airejant la bandera ensangrentada,
plena d’or de l’espiga madurada
AMB EL TREBALL, L’AMOR i LA PIETAT.
Oh, pare i mare!, germanes del meu cor,
ADÉU!,
m’en vaig amb els Màrtirs de l’Esglesia,
DEVERS L’ETERNITAT!
-L’immolació és la clau que obre la porta de la cambra
on tot tracte és amorós,
Senyor!, difús només en Vós-
L’ESPOSA ÉS DEL L’ESPÒS!
Senyor, amor meu!, la vida té aquest preu?
Llances de foc em cremen les entranyes,
esberlen el meu cos;
mons llavis besan l’herba humitejada de rosada;
el meu hàlit, evaporat amb l’aire;
la meva sang agermanada al terra, ara és fang;
l’últim alè de la meva ànima esclata en cant!
AMB PLENA LLIBERTAT,
VOLO, SENSE CADENES, DEVERS AL MEU AMAT!

A tots us dic adéu...,
suara no em veieu,
però estic en els vostres cors
i unit amb Déu!


Josep Vendrell i Torres