Cercador
018 - DESIG OBSTINAT "ENDRECES"
Un relat de: Josep Vendrell i Torres- Compartir:
018 - DESIG OBSTINAT "ENDRECES"
Teresa de l’Infant Jesús.
(30 de setembre de 1997, centenari de la seva mort)
Déu meu... em moro!
Tota jo sóc sofriment i negra nit.
El vent inpetuós, ple de malícia,
m’arrenca els pètals de la meva joventut,
flor desfullada del dolor vivent
que em crema l’ànima i m’oprimeix el pit,
-orfe de consol i de carícia, martiri de la ment-.
El mal, enfurismat, castiga el meu cos vençut!,
soldat ferit de mort,
sense cap arma i despullat d’escut.
JA NO PUC MÉS!
Sóc una pobra noia i és excessiu el pes!
Cada gota del temps se m’eternitza;
sols em queda, del cos, la pell i l’os
i em manquen forces per aguantar amb fermesa,
sobre el meu pit,
la CREU DEL MEU ESPÒS!
Si és llarga l’agonia
de la meva desmesurada malaltia,
més gran gran és mon desig!
Per tu, Déu meu!,
jo vaig triar la reixa
i ofego en la soledat la meva queixa.
Per tu, Senyor!,
el meu cor d’infant està ferit.
Com pot el teu AMOR TANT GRAN
cabre dintre el meu cor petit?
Mireu... ja defalleixo!,
però si per estimar-vos haig de patir més,
MÉS VULL SOFRIR!
Morir d’AMOR és tot el meu anhel!
Per Vos deleixo!
Ja veig alvirar el cel!
OH... AMOR..., DÉU MEU..., AMOR MEU!...
(Teresina així moria; tota de Déu..., i Déu, del tot, ben seu!).
Josep Vendrell i Torres
Teresa de l’Infant Jesús.
(30 de setembre de 1997, centenari de la seva mort)
Déu meu... em moro!
Tota jo sóc sofriment i negra nit.
El vent inpetuós, ple de malícia,
m’arrenca els pètals de la meva joventut,
flor desfullada del dolor vivent
que em crema l’ànima i m’oprimeix el pit,
-orfe de consol i de carícia, martiri de la ment-.
El mal, enfurismat, castiga el meu cos vençut!,
soldat ferit de mort,
sense cap arma i despullat d’escut.
JA NO PUC MÉS!
Sóc una pobra noia i és excessiu el pes!
Cada gota del temps se m’eternitza;
sols em queda, del cos, la pell i l’os
i em manquen forces per aguantar amb fermesa,
sobre el meu pit,
la CREU DEL MEU ESPÒS!
Si és llarga l’agonia
de la meva desmesurada malaltia,
més gran gran és mon desig!
Per tu, Déu meu!,
jo vaig triar la reixa
i ofego en la soledat la meva queixa.
Per tu, Senyor!,
el meu cor d’infant està ferit.
Com pot el teu AMOR TANT GRAN
cabre dintre el meu cor petit?
Mireu... ja defalleixo!,
però si per estimar-vos haig de patir més,
MÉS VULL SOFRIR!
Morir d’AMOR és tot el meu anhel!
Per Vos deleixo!
Ja veig alvirar el cel!
OH... AMOR..., DÉU MEU..., AMOR MEU!...
(Teresina així moria; tota de Déu..., i Déu, del tot, ben seu!).
Josep Vendrell i Torres
l´Autor
1966 Relats
404 Comentaris
817909 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
Fotografia del mes d'agost de 1964, i de la poesia "AUTORETRAT".POESIA "AUTORETRAT" - http://relataires.com/r/672300
******
OBRES POÈTIQUES DEL MATEIX AUTOR
===================================
XERROLES MEDIEVALS
ORIGINALITAT IMAGINATIVA
ROSELLES CARTOIXANES
OTGER KATHALON
CORS ABRUSATS -Tres poemes d'amor -
MINYONET EL CAP BEN DRET !
DIÀLEGS POÈTICS
OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS -Tagore, vosaltres i jo-
NUVIANCES I ENDRECES
PENSAMENTS ANAGÒGICS i MENYSPREANCES
MITOLOGIA DEL PECAT
RELATS MEUS MÉS LLEGITS
========================
AMOR CREIXENT - 2370 lect.
EL JOU - 1727 lect.
UN DIA DE JOIA - 1399 lect.
VINE AMOR! - 1362 lect.
DEL DESFICI A L'OBSTINACIÓ - 1220 lect.
CANÇÓ DE SANTA FE - 1200 lect.
PERE VENDRELL (S. XIII) - 1212 lect.
ANGELETS DE LA TERRA - 1138 lect.
LA CRIDA - 1089 lect.
ELS CASTLANS DEL CASTELL DE SU - 1081 lect.
CARLES EL CALB - 1043 lect.
DRET DE CUIXA - 1027 lect.
******************************************
Correu: < venrellus@gmail.com >