Cercador
012 - OBLIT "MENYSPREANCES"
Un relat de: Josep Vendrell i Torres- Compartir:
012 - OBLIT "MENYSPREANCES"
(Any 1981)
Oh, flor marcida d’un jardí perdut!,
no tens olor i el teu tuf m’espanta,
tu ets l’imatge d’un somni concebut
pel meu anyorament sense esperança.
Pobre alegria d’un nínxol oblidat,
amb lletres il·legibles i parets despintades
que mai s’aparten del record passat;
del plor i del plany, guardes les mirades!
Qui t’ha deixat tant sola i dissortada?
Ets fruit d’una ànima trencada pel dolor
que no vol perdre, com l’ocell, la niuada,
ni com l’arbre, les fulles de tardor.
Et veia tant joliu i riallera,
mirant’e, amb els ulls clucs, el teu ahir,
que el millor és no saber qui era
el jardiner fatídic que et ferí!
Sí... ets l’imatge de tota cosa feta,
sense demà, creada per cap fi;
com pots anar pel món, oh flor desfeta!,
ignorant el per què estàs aquí?
Oh, flor marcida d’un jardí perdut!,
igual que tu, jo em moro cada dia,
quan miro al meu voltant sento vençut
l’amor de joventut ple de follia!
No vull que l’anyorança em posseiexi,
ni perdre l’esperança pel camí!
Vull morir, sí!, morir al jo de cada dia,
al jo tancat d’aspecte sepulcral,
per reflorir amb fruits de NOVA VIDA,
i viure... oh Senyor!,
en tes recintes eternals.
Josep Vendrell i Torres
(Any 1981)
Oh, flor marcida d’un jardí perdut!,
no tens olor i el teu tuf m’espanta,
tu ets l’imatge d’un somni concebut
pel meu anyorament sense esperança.
Pobre alegria d’un nínxol oblidat,
amb lletres il·legibles i parets despintades
que mai s’aparten del record passat;
del plor i del plany, guardes les mirades!
Qui t’ha deixat tant sola i dissortada?
Ets fruit d’una ànima trencada pel dolor
que no vol perdre, com l’ocell, la niuada,
ni com l’arbre, les fulles de tardor.
Et veia tant joliu i riallera,
mirant’e, amb els ulls clucs, el teu ahir,
que el millor és no saber qui era
el jardiner fatídic que et ferí!
Sí... ets l’imatge de tota cosa feta,
sense demà, creada per cap fi;
com pots anar pel món, oh flor desfeta!,
ignorant el per què estàs aquí?
Oh, flor marcida d’un jardí perdut!,
igual que tu, jo em moro cada dia,
quan miro al meu voltant sento vençut
l’amor de joventut ple de follia!
No vull que l’anyorança em posseiexi,
ni perdre l’esperança pel camí!
Vull morir, sí!, morir al jo de cada dia,
al jo tancat d’aspecte sepulcral,
per reflorir amb fruits de NOVA VIDA,
i viure... oh Senyor!,
en tes recintes eternals.
Josep Vendrell i Torres
l´Autor
1966 Relats
404 Comentaris
819035 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
Fotografia del mes d'agost de 1964, i de la poesia "AUTORETRAT".POESIA "AUTORETRAT" - http://relataires.com/r/672300
******
OBRES POÈTIQUES DEL MATEIX AUTOR
===================================
XERROLES MEDIEVALS
ORIGINALITAT IMAGINATIVA
ROSELLES CARTOIXANES
OTGER KATHALON
CORS ABRUSATS -Tres poemes d'amor -
MINYONET EL CAP BEN DRET !
DIÀLEGS POÈTICS
OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS -Tagore, vosaltres i jo-
NUVIANCES I ENDRECES
PENSAMENTS ANAGÒGICS i MENYSPREANCES
MITOLOGIA DEL PECAT
RELATS MEUS MÉS LLEGITS
========================
AMOR CREIXENT - 2370 lect.
EL JOU - 1727 lect.
UN DIA DE JOIA - 1399 lect.
VINE AMOR! - 1362 lect.
DEL DESFICI A L'OBSTINACIÓ - 1220 lect.
CANÇÓ DE SANTA FE - 1200 lect.
PERE VENDRELL (S. XIII) - 1212 lect.
ANGELETS DE LA TERRA - 1138 lect.
LA CRIDA - 1089 lect.
ELS CASTLANS DEL CASTELL DE SU - 1081 lect.
CARLES EL CALB - 1043 lect.
DRET DE CUIXA - 1027 lect.
******************************************
Correu: < venrellus@gmail.com >