005 - LA HUMANITAT I TOT ALLÒ CREAT "LA NOVA CREACIÓ"

Un relat de: Josep Vendrell i Torres
005 - LA HUMANITAT I TOT ALLÒ CREAT "LA NOVA CREACIÓ"

Tota la natura junt amb l’univers
pateix amb fretura la lluita constant;
el cosmos sencer va evolucionant
com la poesia, feta vers a vers.
Déu i sa grandesa sempre va cantant!,
amb tota la flora que neix i floreix
i amb tota la fauna que aquest món cobreix.

Com serà el present?,
si aquesta venustat, que és i no és,
tant us glorifica com us beneeix,
de tal alabança no són conscients,
car no tenen memòria ni coneixements,
per més que s’esforcin, mai no estimaran,
no saben ni senten
els passats perduts i els futurs absents.

O magnificència!, qui la vol i entén?
És la humanitat que alaba i estima
allò que heu creat!,
fins el qui us ignora
dient que la vida és casualitat,
quan el món contempla, es queda admirat.

Qui és bo o dolent?
Qui té coneixença o té sentiment?
Potser el qui busca allò que és bondat
dins de la sofrença de la humanitat?

Deia el vostre apòstol ben reconvertit:
“Ara vull mostrar-vos un camí infinit...
molt més elevat
(volia que estiguéssim, de Vós, al costat).
Si parlés llenguatges savis i eloqüents,
més jo no estimés,
seria com una campana que toca i fineix,
o com címbals que dringuen i no fan res més!

Si tingués el do de profetitzar
i els coneixements per poder crear;
si mogués muntanyes amb la meva fe
i el qui està malalt pogués refer,
però no estimés,
pensant ser quelcom, no seria res!

Si tot el que tinc als pobres donés
i com un esclau jo també em vengués,
cap valor tindria,
sense caritat de res serviria!

El qui estima és pacient,
té bondat ardent,
no sap què és l’enveja
ni és gens cregut,
tot orgull bandeja,
és ben educat
i té per bandera la generositat,
ni es venja ni irrita,
quan se sent vençut
la mentida evita,
la veritat, amb goig, li farà d’escut.
Tot ho excusarà,
sadoll d’esperança vers l’Amor Diví,
li serà de guia per al seu camí!
Ho suporta tot amb bondat de cor!
Creu, malgrat tot, sense defallir!”

Ah, Senyor, si féssim el que Pau va dir!

La nostra feblesa és com un gegant
que ens barra la porta i va mandrejant.
Fem el mal que no volem
i volem el bé
que no sabem fer;
és massa elevat el que el cor ens crida!
Combatent amb el temps, ens costa escollir;
el bé dóna vida i el mal fa morir,
hem de fer la tria i hem d’obrir camí.

Vós ens atraieu...
voleu que estimem com Vós estimeu!;
el desig del nostre cor ha de despertar
vivint la PRESÈNCIA DEL VOSTRE ESTIMAR!

Cada bri petit del passat perdut
i del futur llunyà
s’esborra i s’escapa de la nostra mà.
Però en Vós, ...O PRESENT!,
sempre és VIVENT EL VOSTRE ESTIMAR!

I com regirem
per poder estimar en tots els moments?
COM NO HEM D’ESTIMAR?!
SI SOM CONSCIENTS
DE VOSTRA PRESÈNCIA
EN TOTS ELS MOMENTS!

Josep Vendrell i Torres

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Josep Vendrell i Torres

Josep Vendrell i Torres

1966 Relats

404 Comentaris

815596 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Fotografia del mes d'agost de 1964, i de la poesia "AUTORETRAT".

POESIA "AUTORETRAT" - http://relataires.com/r/672300


******

OBRES POÈTIQUES DEL MATEIX AUTOR
===================================

XERROLES MEDIEVALS
ORIGINALITAT IMAGINATIVA
ROSELLES CARTOIXANES
OTGER KATHALON
CORS ABRUSATS -Tres poemes d'amor -
MINYONET EL CAP BEN DRET !
DIÀLEGS POÈTICS
OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS -Tagore, vosaltres i jo-
NUVIANCES I ENDRECES
PENSAMENTS ANAGÒGICS i MENYSPREANCES
MITOLOGIA DEL PECAT


RELATS MEUS MÉS LLEGITS
========================

AMOR CREIXENT - 2370 lect.
EL JOU - 1727 lect.
UN DIA DE JOIA - 1399 lect.
VINE AMOR! - 1362 lect.
DEL DESFICI A L'OBSTINACIÓ - 1220 lect.
CANÇÓ DE SANTA FE - 1200 lect.
PERE VENDRELL (S. XIII) - 1212 lect.
ANGELETS DE LA TERRA - 1138 lect.
LA CRIDA - 1089 lect.
ELS CASTLANS DEL CASTELL DE SU - 1081 lect.
CARLES EL CALB - 1043 lect.
DRET DE CUIXA - 1027 lect.

******************************************

Correu: < venrellus@gmail.com >