Cercador
001 - L'ESPERANÇA MORTA "MENYSPREANCES"
Un relat de: Josep Vendrell i Torres- Compartir:
001 - L’ESPERANÇA MORTA "MENYSPREANCES"
(Any 1957)
La Fe i la Caritat veuen a l’Esperança que es
deixava morir, i li diuen:
Què se’n farà d’una rosa marcida?
Què se’n farà d’una esperança morta?
Tot el que és mort allunya l’alegria
i allò marcit a l’anyorança porta.
Vas néixer en un jardí d’aquesta vida;
perfum d’amor, creixies tant formosa!,
eres la flor més pura i més polida
que aquell recés omplies carinyosa.
Però... Ai!, aquella herba maleïda,
amb l’instint d’una crueltat forta,
en el teu cos obria una ferida
que t’anava destrossant sense cap solta.
Què havies fet de mal?, eres tant tendre!,
i el teu color tant dolç i tant suau,
fins sembla impossible de comprendre
la venustat que donaves amb la pau.
Més, on és la rosa del palau florit?,
senzilla... atraienta... de flaire immortal.
On és la pobilla del racó petit
que en les hores tristes curaves del mal?
L’Esperança és llum que ens anima,
reforça i ajuda nostres flaquetats;
Ella és dolça , sincera i estima;
és joia divina per l’Eternitat!
Josep Vendrell i Torres
(Any 1957)
La Fe i la Caritat veuen a l’Esperança que es
deixava morir, i li diuen:
Què se’n farà d’una rosa marcida?
Què se’n farà d’una esperança morta?
Tot el que és mort allunya l’alegria
i allò marcit a l’anyorança porta.
Vas néixer en un jardí d’aquesta vida;
perfum d’amor, creixies tant formosa!,
eres la flor més pura i més polida
que aquell recés omplies carinyosa.
Però... Ai!, aquella herba maleïda,
amb l’instint d’una crueltat forta,
en el teu cos obria una ferida
que t’anava destrossant sense cap solta.
Què havies fet de mal?, eres tant tendre!,
i el teu color tant dolç i tant suau,
fins sembla impossible de comprendre
la venustat que donaves amb la pau.
Més, on és la rosa del palau florit?,
senzilla... atraienta... de flaire immortal.
On és la pobilla del racó petit
que en les hores tristes curaves del mal?
L’Esperança és llum que ens anima,
reforça i ajuda nostres flaquetats;
Ella és dolça , sincera i estima;
és joia divina per l’Eternitat!
Josep Vendrell i Torres
l´Autor
1966 Relats
404 Comentaris
819155 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
Fotografia del mes d'agost de 1964, i de la poesia "AUTORETRAT".POESIA "AUTORETRAT" - http://relataires.com/r/672300
******
OBRES POÈTIQUES DEL MATEIX AUTOR
===================================
XERROLES MEDIEVALS
ORIGINALITAT IMAGINATIVA
ROSELLES CARTOIXANES
OTGER KATHALON
CORS ABRUSATS -Tres poemes d'amor -
MINYONET EL CAP BEN DRET !
DIÀLEGS POÈTICS
OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS -Tagore, vosaltres i jo-
NUVIANCES I ENDRECES
PENSAMENTS ANAGÒGICS i MENYSPREANCES
MITOLOGIA DEL PECAT
RELATS MEUS MÉS LLEGITS
========================
AMOR CREIXENT - 2370 lect.
EL JOU - 1727 lect.
UN DIA DE JOIA - 1399 lect.
VINE AMOR! - 1362 lect.
DEL DESFICI A L'OBSTINACIÓ - 1220 lect.
CANÇÓ DE SANTA FE - 1200 lect.
PERE VENDRELL (S. XIII) - 1212 lect.
ANGELETS DE LA TERRA - 1138 lect.
LA CRIDA - 1089 lect.
ELS CASTLANS DEL CASTELL DE SU - 1081 lect.
CARLES EL CALB - 1043 lect.
DRET DE CUIXA - 1027 lect.
******************************************
Correu: < venrellus@gmail.com >