x copèrnic: noi, et mereixes una medalla!

Si t'has empassat la sencera la vomitada que he fet "a lo bèstia" i, tot i això, incompleta (de quina altra manera podria ser sinó amb aquest llibre genial?) sobre El Quadern Gris et mereixes, no una medalla, sinó la copa d'Europa dels lectors relataires!
Per estar escrita com ho vaig fer, a boca de canó, i anar-la corregint sobre la marxa, una vegada la vaig penjar a l'RC -i que cada vegada que hi feia retocs pensava: "ostres Florenci, quin rotllo que els hi estàs fotent pobre gent... i encara et quedaràs amb coses per dir!"- no em pensava que pogués arribar a fer 42 minuts. Pobrissó el nano que ha de llegir els relats per a cronometrar-los! Aquest també es mereix unes vacances.
És molt emocionant trobar a algú que, o bé se l'ha llegit o l'està llegint en aquest moment. Ves amb compte, que aquest llibre és una droga. També haig d'afegir que, si comparo el meu estat d'ànim respecte a d'latres coses que m'han entusiasmat, amb El Quadern Gris tinc com un natural sentiment de comprensió per a aquells que no els interessi gens (als que ho hagin provat, als que diuen que passen per prejudici, els ben fumo una puntada de peu al cul, la veritat) perquè entenc que depén molt de com t'enganxa. No sé si m'explico.
Moltes gràcies pel comentari que m'has fet -totalment d'acord amb lo de les descripcions, que ho has expresat millor que jo amb qutre ratlles- però, insisteixo, encara més gràcies per la teva santa bona voluntat.