x angie i cia, sobre el tema de les adpocions - parrafada, ja aviso - .

M'agradaria explicar-me millor, ja que has tret un tema que m'interessa molt .

Primer de tot , deixeu-me fer una afirmació que pot resultar xocant : els pares i mares adoptem, principalment i amb honroses excepcions, per motius purament egoistes. No existeix, en general, l'altruisme en l'acte de l'adopció. A cap de nosaltres, abans de prendre la decisió d'adoptar, ens havien preocupat gaire les condicions de vida dels nens i nenes abandonats a la Xina, Ukraina, Etiòpia o qualsevol altre país. Cap de nosaltres hagués acceptat, d'entrada, cap nen o nena amb problemes greus de salut.

Simplement volíem ser pares i mares, i com és lògic d'uns nens o nenes ben sans i macos.

Això és així i, segurament, és molt humà. Ara bé, tot té un límit. L'egoisme també. I el límit esta en el benestar de la criatura adoptada. És ben cert que als pares adoptius ens fan passar per una pila de controls i "exàmens" orientats a garantir que no en farem mandonguilles del nostre fill, però no és menys cert que moltes parelles es passen tots els consells pel forro. I en particular, algunes volen nens o nenes que puguin passar físicament per fills seus i d'aquesta manera poder fer com si els nens no fossin adoptats. I els importa un rave tots els consells que els hi donen els psicòlegs durant el procés d'idoneïtat. I el dany que li poden fer a la criatura és molt important.

Adoptar no és una cosa que ara esta de moda, ni és com anar a comprar un gosset. I tinc la sensació que la gent no n'és del tot conscient de la responsabilitat que implica. Per tant trobo bé tots els controls que es facin per garantir, en la mesura del possible, el benestar de les criatures que es donen en adopció.

I una part molt important d'aquest benestar radica en el dret , fonamental, de conèixer els seus orígens. Dret que, encara ara, alguns pares adoptius, incomprensiblement, neguen als seus fills .

Buf, i ja callo que em faig pesat .