W. Whitman

" A la teva porta vinc, mort,
vull penetrar en els teus dominis sobirans,
obscurs, il.limitats,
arribar als records de la meva mare,
a la identitat divina, a la maternitat,
a ella, sepultada i desapareguda,
però no sepultada ni desapareguda per mi,
veig una altra vegada el rostre serè,
amable, ufanós i bell encara,
Sec a la vora del cos que jeu dins el taüt,
beso, beso convulsivament un altre cop
els vells llavis dolços,
les galtes, els ulls tancats en el taüt;
per ella, la dona ideal, pràctica, espiritual,
per mi, la millor de la terra, de la vida, del amor.
Jo gravo un vers commemoratiu,
abans de desaparèixer,
enmig d´aquests poemes,
i poso aqui una pedra sepulcral."