Detall intervenció

vosaltres creieu... (només per 'pirats' com jo)

Intervenció de: Leela | 18-09-2007


que hi ha alguna diferència entre el contingut subjectiu d'una experiència, per exemple, com sentim el mal de queixals cadascú de nosaltres i el contingut objectiu que tots compartim quan diem 'tinc mal de queixal'.

Demà he de defensar que no hi ha cap diferència (aideumeusenyor) i em feia curiositat saber què n'opineu 'valtros'...

Gràcies!... era per sentir-me 'acompanyada'.

El que digueu serà penjat el blog de l'allan, ginebre, Hergé, rnbonet i altres que vulguin apuntar-se www.ellaberintdelesidees.blogspot.com


Respostes

  • RE: vosaltres creieu... (només per 'pirats' com jo)
    Ze Pequeño | 18/09/2007 a les 20:02

    Com que estic moooooolt agobiada de la feina, aprofito per dir la meva, i penso que hi ha mooooooolta diferència en com sentim el dolor cadascú de nosaltres. El dolor potser sigui el mateix (no sabrem mai quin dolor sent algú altre), però si que crec que és diferent la manera de portar-lo i aguantar-lo i superar-lo.

    I qui diu dolor, diu qualsevol altre experiència. Un punt per la diferència!!

    No sé pas com defensaria la postura de zero diferències....

    Abraçadotes, que ja són pràcticament les vuit i marxo cap a caseta!!!!!!


    Salz.
    • Abraçadotes!!!!
      Leela | 18/09/2007 a les 20:09

      em fa gràcia veure qui respon, tenint en compte que he posat 'només per 'pirats'' hehehehehhee...

      Molts petons Salz!!!
  • ehem... ehem...
    Jeremias Soler | 18/09/2007 a les 20:26

    Jo particularment crec que entre la percepció subjectiva d'una experiència, i el contingut del que diem quan comuniquem la idea del que hem sentit hi ha una diferència que pot ser des de petita fins a abismal. I mai no podrem saber si és petita o és abismal (es podria anomenar principi d'incertesa).
    És a dir allò que jo veig com a "verd", i que des de la naixença anomeno "verd" no sé pas si ho veig igual que allò que el meu company anomena "verd" i que anomena verd des de la naixença perquè li han dit que es diu així.

    • aqui volia anar a parar jo
      Leela | 18/09/2007 a les 20:44

      Jeremias!
      la diferència pot ser des de petita fins abismal.
      De fet has fet servir l'exemple de l'espectre invertit que és el clàssic per argumentar que la diferència pot ser la contrària (és a dir, el que un 'sent' quan veu la gespa verda pot ser el que un 'sent' quan veu una poma vermella). Però això no deixa de ser més que un experiment mental. És plausible realment sostenir que hi ha un grup de la població amb espectre invertit? Jo penso que no.

      El que està molt bé són les respostes de les persones que, com tots, des d'un punt de vista molt subjectiu pensem que allò que sentim és personal i intrasferible, però si realment això fos, efectivament així, quina mena de comunicació tindriem?

      Vaja que la meva idea és que el component subjectiu prové del fet que ens ho mirem des del punt de vista intern nostre però que en realitat no és més que una mena 'd'efecte òptic' degut al punt de vista des del qual ho enfoquem. Si realment existís aquesta subjectivitat tant extrema seriem al·lienigenes uns pels altres, i no és el cas com podem comprovar amb la nostra experiència quotidiana.

      Allò que veiem verd no sabem si és el mateix que l'altre veu verd, però tenim motius científics per pensar que, tot i una lleugeres divergències, ha de ser bàsicament el mateix. Per què no ho veiem tant clar quan parlem de dolors i emocions?

      Una abraçada Jeremias, sempre sou una inspiració :-)))
      • Jo estic d'acord amb tu
        Jeremias Soler | 18/09/2007 a les 20:54

        crec que ho veiem molt semblant amb petites diferències, però no ho puc demostrar, és pura fe o intuició, una mica perquè penso que tots som si fa no fa iguals.
        Però encara que pensi com tu, insisteixo que la teoria de l'espectre invertit aplicada no només als colors sinó a les formes, fins i tot a l'essència de la percepció que pot ser diferent no només en qualitat sinó en essència, no és cap rucada, i explicaria gran part de la diversitat humana. Però és indemostrable. La comunicació seria possible perquè una mateixa realitat sense forma, provocaria diferents formes en la subjectivitat dels individus, però a cadascuna d'aquestes diferents formes els individus els atorgarien una mateixa significació lògica. Aquesta concessió de valors lògics causada per l'educació faria que contemplant diferents universos, hi hagués una comunicació perfecte.
        • això és molt interessant
          Leela | 18/09/2007 a les 21:25

          gràcies.
          M'ha agradat això de la mateixa realitat sense forma, ho trobo molt interessant de veritat.
  • RE: vosaltres creieu... (només per 'pirats' com jo)
    l'home d'arena | 18/09/2007 a les 20:43

    Puc entendre que tots compartim un substrat (seguint el teu exemple del queixal seria el dolor) davant qualsevol experiència (diguem-li educació, herència, contacte, cultura...), però la seua interiorització, al meu entendre, fa que n'obtinguem diferents continguts o conseqüències, els uns dels altres.

    D'això...
    Un fet sempre serà objectiu si no en som subjectes?
    • és difícil
      Leela | 18/09/2007 a les 21:34

      de respondre a això que demanes. Suposo que un fet és objectiu si el contemplem des d'un punt de vista en el que l'aportació que pot fer el subjecte és gairebé nul·la (vulgui dir el que vulgui dir això). Per exemple, diem que un fenòmen físic com la pluja és objectiu perquè encara que no hi hagués subjecte plouria igual, tot i que està clar que els subjectes l'expliquen o la comprenen, etc..
      No sé, la veritat...
  • RE: És com parir...
    F. Arnau | 18/09/2007 a les 21:57

    Benvolguda amiga!
    Jo n'he patit alguns, i fins i tot, he reflectit l'experiència a la meua Poesia:

    COM UN DOLOR DE QUEIXALS

    L'ESTAT creatiu és molt semblant
    al període fecund dels animals,
    quan els gossos i els gats estan en zel,
    els veus sempre nerviosos i descontents,
    així em trobe jo ara, i sens dormir.

    Els que pensen que açò és com parir,
    crec que tenen raó. A mi m'han dit,
    que els dolors del part són similars
    als còlics de ronyó, i als dels queixals.

    De còlics ja n'he patit més d'un parell,
    i de dolor de queixals, ni em parleu…


    ***


    -12 de Maig del 2.001-


    ***

    Els dels altres no sé com seran, però els meus són així...

    Una forta abraçada!

    FRANCESC

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: