VEREDICTE Repte CV

REPTE CV. Veredicte

S'han presentat 10 reptes

Aquí van unes petites valoracions i comentaris als textos... Espero que tingueu en compte que allò que us dic és pel vostre bé... jejejeje...

pivotatomic i el seu Un lloc segur, 299 paraules
Paranoia entorn als diners, un avar portat al límit de la bogeria, ambientat en l'època dels pirates i dels viatges al Nou Món (voltants segle XVI, suposo). Molt ben escrit, amb trossos realment encomiables. Una pega sí la té, i és que més que una paranoia el personatge esdevé esquizofrènic, sentint veus i tal, però com que no tinc el DSM-V a mà no hi donaré gaire importància. La paraula filibuster va que ni pintada. També m'agrada el final.

Biel Martí i la seva Paranoia municipal, 294 paraules
Paranoia entorn un alcalde que té por de perdre el poder i creu que hi ha un complot al seu voltant per part de l'oposició. Ben escrit, paraules ben col·locades. Malgrat que tot el text en sí m'agrada, trobo que falta explicar la raó de la paranoia. Sí és cert que l'alcalde (alguna semblança amb en Clos, potser?) té por que li prenguin el poder, però ho veig molt diàfan. El final em queda una mica enlaire, crec que es podria arrodonir.

Afrika Winslet i el seu Boig de la Cibeles, 274 paraules
Només advertir que, amb mi, parteixes directament en desavantatge si presentes una poesia, doncs sóc un negat de primera divisió en quan a aquest gènere. I en segon lloc, dir-te que si no haguéssis avisat que estava basat en una cançó del Sabina i la Belén, dos personatge a qui no suporto, també millor. Però miraré de ser objectiu, cosa que veuràs difícil... Podria interpretar-lo com una obsessió amorosa per una estàtua o el simbolisme de la mateixa, de manera que en tercera persona se'ns descriu aquest amor impossible. Sincerament, no em convenç, i no per les dues raons que t'he dit abans, sinó perquè em sona a un poema relativament fàcil (entenc que per un repte no calen meravelles...), que sembla més un conte que un poema.

Catpuig està Buscant proves de la cosa més evident, 278 paraules
Obsessionat per les bruixes, el personatge s'entesta a cercar proves per demostrar-ne al món l'existència. Està ben escrit i m'ha agradat que afegeixis una mena de justificació de la seva obsessió al final (la taca a la paret). Les paraules ben posades. Sí que en general, per això, el teu repte m'ha semblat com un extracte d'un relat més llarg, de manera que m'hi falta una introducció i un final més elaborats. 300 paraules donen per poc, ho sé.

Xavier Valeri valeri Coromí i els seus Carlins de la meva ànima, 299 paraules
Obsessió per un fet històric arrel de la vinculació amb una persona de la família, si no ho he entès malament. El relat en sí no m'acaba de convèncer, el trobo poc "paranoic", en el sentit que no acaba de definir-se com una obsessió, jo hi hauria posat més teca. Per altra banda sí m'ha agradat la transformació de la informació que em sembla interpretar, entre allò que transmet l'àvia i allò que interpreta el nét.

foster demana Mira'm als ulls... he dit als ulls, 300 paraules
Paranoia per la port, por obsessiva pel que ve després de la vida. Un home ja gran que es dedica a comptar les morts dels diaris, entre d'altres. Aquesta primera part m'ha encantat, està ben escrita i ben desenvolupada, té tocs molt enginyosos. A la segona em perdo una mica, segueix ben escrita però... el marit viu hipnotitzat d'amor per la seva dona? Ella és qui hipnotitzant-lo li provoca o li cura la por? Com que hi ha dies que el meu CI baixa de 30 a 27, faré veure que ho he entès...

Yáiza confesa La meva veritable identitat, 299 paraules
Molt original això de fer veure que no és un repte de ficció, posant noms reals del fòrum i fins tot el meu! Se suposa que tu ets un detectiu cercant un assassí... on és la obsessió? On la paranoia? Crec que amb la història t'has desviat del tema o jo, sincerament, no l'he copsat (ja he dit abans que el meu CI avui no hi és tot). Encara que en general el repte també està ben escrit, el que sembla que facis és narrar una anècdota més que no posar sobre la pantalla una història, un què.
Jeremies Soler té por doncs Em miren...!, 294 paraules
Com la vida mateixa. La paranoia que crea l'immigració, el racisme i la xenofòbia explicada amb un monòleg divertit a l'hora que socialment molt trist. El dia a dia dels mercats, cada cop amb més persones que viuen fora del seu lloc d'orígen i que fan que els que se senten envaïts els considerin de tot menys persones. Ben escrit i ben treballat. Sí és cert que relativament tòpic, però no deixa de ser molt bo. La manera de narrar-ho converteix el racisme en, efectivament, paranoia injustificada.

Carme Cabús ens mira Des de la trinxera, 300 paraules
Paranoia anticatalana, Jiménes Insanos? Jajajaja, he rigut una bona estona. M'hi ha sobrat algun insult, però suposo que ho has trobat adequat al context. Ben escrit, també una realitat social com la del Jeremies, però en una vessant lleugerament (o molt, tot depèn) diferent. El final genial: primer he pensat que posaves allò per tenir què dir amb la paraula espiadimonis, sigui així o no, ho arregles força bé.

angie ens parla d'una Conspiració, 268 paraules
Una nova paranoia política, en aquest cas americana i de senadors en comptes d'alcaldes. Ser el nou Messies, el salvador del món, s'escau bastant amb el concepte que tenen molts americans dels seus presidents i de la funció que fan ells a la terra. En general m'ha agradat tant el tema com el desenvolupament, però té alguna frase una mica rebuscada que cal llegir un parell de cops. El final no és previsible, però tampoc sorprenent (no és que ho demanés, només ho deixo caure). Està, malgrat el parell de frases, ben escrit i l'entramat en sí m'ha semblat treballat i acurat.

Seguiré l'estela d'altres veredictaires i faig una primera sel·lecció, en la qual de 10 reptes en trio cinc:

-Un lloc segur, de pivotatomic
-Mira'm als ulls... he dit als ulls, de foster
-Em miren...!, de Jeremies Soler
-Conspiració, d'angie

Dels cinc, faig un esforç "tremendo" i en deixo només tres, els altres dos que es considerin posseïdors d'un "diploma reptaire".

Medalla reptaire de bronze per:
Em miren...!, de Jeremies Soler

Medalla reptaire de plata per:
Un lloc segur, de pivotatomic

Medalla reptaire d'or per:
Des de la trinxera, de Carme Cabús

ENHORABONA CARME, i a pel 106!