Veredicte repte clàssic ESPECTRES.

Dos relats d'autors ben coneguts i amb un estil propi: la bloody i el deo.
El fora de concurs de la touchyourbottom només dir que no sé si tothom l'entendrà! ;)

El relat de la bloody toca el tema demanat al darrer paràgraf, i en dues vessants: un espectre-espectre (el fantasma del marit traspassat) i l'espectre d'una il·lusió desapareguda, que intangencialment és tota una altra cosa i que he pensat que quants espectres d'aquests tenim, al cervell!! Un relat ben lligat, de bona lectura, amb tocs eròtics i amb l'espectre -un altre, penso- del que ja no es tenia arran del quiròfan. La bloody ens narra la vida d'una dona des de la jovenesa amb el desig, els trams que segueixen, quotidianisme i lluita, i el marciment de tanta cosa. El del desig és aquella ombra amb la qual tanca un bon relat. Gràcies per haver participat" (una cosa: quan el revisis per penjar-lo -imagino- falten punts i alguna coma cal o posar-la o rectificar-la, tant a nivell de situació com de l'espai abans de mot. Res, minucietes! ;)


El relat del deo té dues parts. Fa poc en va fer un sobre la inspiració de qui escriu que un xic tirava per aquí. De com costa i de que si no et convenç, no et convenç. En aquest cas ens talla el relat-postís per fer-nos baixar a un soterrani i trobar-nos amb un ser esgarrifós de pel·lícula de zombies. Hi ha la reacció ràpida al terror i la fugida, més acció. Com que no condueixo ni em fixo en qui condueix no sé ben bé com va això de les senyals dels cotxes, on rau la clau de tot, suposo. Tampoc em queda clar si el protagonista és, al seu torn, un fantasma, per alguna cosa 'insinuada' i em sap greu. El que sí capto és el final inquietant, la cosa temible que no marxa, un no the-end, aquesta tensió ben creada. Gràcies per haver participat!



Fer un veredicte és força absurd, perquè no es tracta d'això, sinó d'alimentar el fet creatiu i de continuar amb el clàssic i que tingui un volum (a mi em va bé que pugui arribar a 999 mots) d'extensió i de participació.

Al final, per decidir-me, també he tingut en compte com darrerament anem de jutges i sempre som la mateixa gent. Per això he trobat interessant que ho fos la bloody, no pas basant-me en res més: són dos relats ben diferents i magnífics i si el del deo se m'escapa alguna cosa ja és cosa del meu intel·lecte -rar-. ;)

Ens trobem al proper repte, felicitats a tots dos!

Mena