Detall intervenció

VEREDICTE DEL REPTE CLÀSSIC CDLVII

Intervenció de: berenguer | 18-03-2011

ALICE N. SWAN
darkman

Havia viscut altres cops aquella impressió tan punyent d’esborronar-se’m la pell, era un altre “déjà vu” per afegir-lo a la llista personal. De normal em passava de nit, abans d’anar a dormir.
No som gens conscients de què passa en un instant d’aquests. Jo ho vaig descobrir un vespre, després de sentir aquella esgarrifança, mirant-me en el reflex del mirall de casa. Veia la meva imatge, fèiem els mateixos gestos, però la mirada era diferent; aquells ulls no eren meus, vaig apagar el llum i vaig escoltar una queixa en el vidre. Un dissabte plujós d’hivern que estava amb uns amics fent una calçotada, amb salsa romesco inclosa, la imatge va estar a punt de sortir del mirall dels lavabos del restaurant, clarament intentava llançar-se’m al coll. Vaig esquivar-la àgilment, escapolint-me per poc. Era clar que volia el meu lloc, que lluitaria per canviar-me’l. Entenguí que si no em tocava, no tenia res a fer. Vaig fugir dels miralls, sabia que s’esperava una distracció per desempallegar-se de mi, quedar-se’m la vida. Un altre dia ens vàrem creuar en l’aparador d’una botiga, em va mirar desafiant, però allí no podia fer res, en mig del carrer no tenia prou valor ni coratge, va ensenyar-me la seva mà en un puny, semblava que sortís del vidre...
Ara ja no li calia dissimular disfressant-se de mi. Anava vestida amb roba farcida de brocats estridents, de gust dubtós. Tenia clar que no compartíem el mateix criteri per vestir-nos i era un bon motiu per robar-me la personalitat. Per alguna raó s’obsessionava amb aquest costat. Perquè ens atrau allò que ens és desconegut? Vaig decidir posar-hi obstacles als miralls, pensant que es cansaria de l’encalç.
A tota la casa vaig col•locar tapets que amaguessin els miralls; no volia que pogués fer-me res quan estes distreta. Un diumenge al tard vaig sentir-li la veu, era de súplica, planyívola, volia parlar amb mi, estava dolguda per què li havia tapat totes les finestres a la meva realitat, si no em veia, els miralls del seu costat eren simples miralls, sense cap atracció possible. Em va parlar del món on viu, tan semblant al nostre, però tan diferent. Vaig comprendre moltes situacions viscudes en el passat, quan cap de les dues érem conscients d’aquest fet, i vàrem arribar a la conclusió que no som les úniques persones que vivim aquesta sensació de desdoblament físic quan ens sembla repetir un fet viscut dècimes de segon abans. Sols estem fent el mateix que fan els de l’altre costat, però un instant més tard. Les ments es comuniquen per algun motiu estrany que no he esbrinat, ni ho faré mai. He decidit ignorar la connexió entre nosaltres, no vull parar boja.
Ara ja fa temps que ella no em molesta. Si algun cop, estant amb els amics, surt a la conversa la qüestió del “déjà vu”, canvio de tema. La gent no saben de què parlen, ni els ho puc explicar.

COMENTARI
He hagut de demanar ajuda per interpretar el títol. Un relat que quadra perfectament amb l’enunciat del repte. He gaudit amb la seva lectura. Les paraules clau passen totalment inadvertides.
Unes cosetes; “Perquè ens atrau allò que ens és desconegut?” aquest per què ha d¡anar separat, en canvi en “per què li havia tapat totes les finestres a la meva realitat” ha d’anar junt. “. De normal em passava de nit” seria: normalment em passava a la nit. “Vaig decidir posar-hi obstacles als miralls” el pronom hi sobra: “Vaig decidir posar obstacles als miralls”
Gràcies per participar.

-________________________________________________________
Bullícia
deomises

Suca el calçot en el bol ple de romesco. I, hàbilment, sense que degoti i empastifi el tapet, l'alça i l'introdueix en la boca. En mossegar-lo, sent com les aromes li envolten el paladar i s'hi amalgamen per dur-lo a un èxtasi gustatiu. Mastega amb lentitud, acluca els ulls i respira, perquè l'aire inspirat dugui cada partícula del ceballot a cada racó de la seva boca i l'impregni.

Imagina una cala. Hi construirà un restaurant per plasmar en els seus plats l'apoteosi que experimenta en degustar les creacions que pensa dins del seu cap. És un cuiner, es reconeix com a tal, i vol esdevenir el millor del món. Imagina una cala i un restaurant amb el nom de la seva mascota. Hi cuinarà per a la gent més important del seu país, i de l'estranger. Dinars amb roba informal i distesos i sopars amb les millors gales i els brocats més filigranats. I menús de degustació que siguin explicats fil per randa. Imagina una cala i un laboratori d'exquisideses culinàries. Hi formarà nous cuiners que creïn una escola amb el seu nom i cognom.

S'empassa finalment la ceba tendra i beu un glop de vi tot seguit. Perquè li agrada barrejar l'aspresa del vi negre amb la dolçor del calçot i el regust fumat, que deixa la salsa, dins de la boca. Suca de nou un altre calçot. També li agrada la gernació que s'ha congregat en aquesta capital de comarca, l'Alt Camp, per menjar unes simples cebes que esdevenen delicioses si se saben assaborir. A pesar que acabi amb les mans cobertes d'un sutge enganxifós que desllueix l'espectacle.

Imagina una sala envoltada d'estris de cuina, de fogons pertot arreu, de marbres. Serà així com voldrà tenir la seva cuina-laboratori. Treballarà amb textures i gustos, amb sistemes que ajudin a aprendre a apreciar d'una nova manera la gastronomia. Imagina taules àmplies i cambrers per a cada taula. Serviran perquè la clientela se senti còmoda, i els cambrers facin d'instructors i de guies més que simples transportistes. Imagina mentre

alça la copa amb la barreja que ha estat perfeccionant, amb una aroma dolça i fumada, d'un carbassa pàl•lid que no endevinaria mai com s'ha realitzat. Se l'acosta als llavis. En beu una part del contingut i, immediatament, es veu envoltat per una gentada en plena bullícia, que suca calçots. Hi ha alguna cosa familiar en aquell indret. És massa vivaç aquest record. Dubta uns instants. Ha clos els ulls per indagar en cada matís, per trobar la dolçor que li ronda el cap, i el regust fumat que no sap quan va envair-lo. I s'ha trobat immers en aquesta mescla de realitat i de record, però més aliè i descol•locat del que mai no s'ha sentit. En obrir els ulls, contempla la Cala Montjoi, l'extensió de mar, un paratge idil•lic on una minoria privilegiada pot degustar les seves creacions. Sense empastifar-se les mans. Al fons, se sent el lladruc de la seva mascota, que juga a la platja.

___________________________________________________________

COMENTARI
Ah! Una prosa molt acurada i rica en matisos, com el sabor del calçot! Paraules clau invisibles, molt ben col•locades vull dir. El títol “Bullicia” és un joc entre dos ambients; el bulliciós que es respira en una calçotada i el selecte d’un restaurant de luxe; “El Bulli” (si ho he entès bé) El calçot, un aliment “prosaic” i que “t’empastifa” en menjar-lo, provoca la visió del millor cuiner del món.
M’he llegit el relat diverses vegades, i tinc la sensació que se m’escapa algun dels seus matisos, suposo que la seqüència de paràgrafs amb diferent tipus de lletra correspon al que es viu en realitat i allò que s’evoca a partir del gust del calçot, però si és així em falla l’últim paràgraf. Estaré atent a quan el publiquis per veure les interpretacions dels lectors.
Et demano disculpes si no he copsat totalment el sentit del teu relat.

____________________________________________________________

El pijama rosa
Senyor Tu
Un divendres més i res per recordar, quina merda; quina manera de malbaratar el temps. Un dia no viscut, del tot perdut; un dia menys de vida. Aquesta nit es dutxarà, res de banyera ni sals ni espelmes; avui està massa cansada de no fer res. Però no renegarà de tots els rituals, no: davant del mirall, es mirarà lasciva mentre es treu la roba i la deixa ben plegada en la cadira, preparada per si l'ha de menester a corre-cuita. (Encara no sap que es posarà demà, li agrada decidir-ho quan es lleva) Alliberarà els cabells i en el gest veurà com se li eleven els pits. Potser (potser?) hi passi el cap dels dits. Per darrera l'orella, el coll, els mugrons, el ventre... tindrà esgarrifances i se li esborronarà la pell. Li agrada dutxar-se amb l'aigua molt calenta tot sentint, amb els ulls tancats, com li xopa els cabells i s'escola cos avall resseguint-li la pell com les mans d'un amant (un del que ha tingut o un del que tindrà). Quan retorni a la consciència s'ensabonarà amb el Nenuco de la filla; deixa una olor molt agradable de nadó recent banyat. Quan surti, s'embolcallarà els cabells amb una tovallola i es posarà el barnús. Anirà a la cuina (hauria d'haver llençat les restes d'amanida amb romesco), traurà l'ampolla d'aigua de la nevera i es prendrà la medicació, inclosa la maleïda pastilleta per dormir, aquesta mena de ruleta russa. Traurà el cap al saló i de lluny dirà bona nit al marit i al fill que estaran miraran el televisor (la nena ja fa estona que dorm).

S'escamparà crema de coco pertot arreu. L'olor és intensa i penetrant i s'intensifica amb la calor del cos. La fa sentir neta i la pell queda tan suau... Avui es posarà el pijama de setí rosa de Nina Ricci. La brusa és transparent i només les butxaques amaguen els mugrons, però no el seu relleu. El teixit té un tacte fi, delicat i sensual; li agrada el seu frec a la pell. Encendrà el llum de la tauleta, obrirà els llençols i triarà el llibre. Anirà fins a la calaixera i a sobre del tapet de lli amb les vores de brocat hi deixarà les arracades al costat del mòbil (comprovarà que estigui carregat), el rellotge, els collarets, les ulleres de sol i el flascó de perfum que sempre es posa abans de sortir. Es ficarà al llit estesa de costat —sempre llegeix de costat, des de petita– i passarà uns quant fulls, no gaires, fins que la pastilla comenci a embriagar-la. Si hi és a temps, encara podrà posar el punt i tancar el llum. Si no, ja ho farà el seu home quan hi vagi. Potser avui pugui dormir unes quantes hores seguides. O potser dormi a batzegades. Tal vegada es torni a sentir luxuriosa i els dits encenguin i apaguin el desig... qui sap què li espera aquesta nit. Però sigui el que sigui, ja ho haurà vist.

COMENTARI
Un altre relat per sucar-hi pa! Hi he vist un parell de cosetes, per si et fan servei: “Encara no sap que es posarà demà” l’accent a :“què”. “un del que ha tingut o un del que tindrà” suposo que ha de ser “un dels que ha tingut o un dels que tindrà”
Probablement un dels “Déjà vu” més cruels; el de la monotonia, el de la repetició sistemàtica i sense solució de continuïtat d’una vida repetida en l’avorriment.
Les paraules clau passen inadvertides també.


VEREDICTE:
Vull demanar disculpes; la qualitat dels relats mereixerien uns comentaris més acurats i fets per algú amb una mica més de criteri literari que el que tinc jo.
Dit això, i com que n'he d'escollir un encara que sigui de manera poc justa, declaro guanyador d'aquest repte a:
SENYOR TU per "El pijama rosa"
Salutacions


Respostes

  • Un relat que no he sabut lligar al 100%
    deòmises | 18/03/2011 a les 18:43
    I els altres dos uns boníssims candidats per endur-se la teva proposta, berenguer!

    Gràcies pel comentari i enhorabona, SenyorTu, a veure què ens proposes


    d.
  • Felicitats SenyorTu!!!!
    Galzeran (homefosc) | 18/03/2011 a les 18:54
    i gràcies pels comentaris i correccions, mira que he tingut temps i encara se'ns escapen coses, els "perquè i família els tinc entravessats!!" i la de la nit... un castellanisme difícil de superar a voltes. He d'escriure amb més calma...

    Bons relats els vostres companys!!

    ara esperem una altra idea del mestre SenyorTu!

  • Gràcies
    Josep Casals Arbós | 18/03/2011 a les 19:42

    Gràcies pel parell de cosetes que m'has apuntat, berenguer, jo ho valoro molt. A vegades ens falta aquell "tornar-hi a passar els ulls" amb la intenció de detectar aquesta mena d'errors.

    Estic pensant si per al proper repte proposar un tema més o fer una pausa i proposar un concurs d'idees per augmentar la participació... no sé què opinaríeu.
    • Doncs...
      foster | 18/03/2011 a les 20:20
      no sé què vols dir amb concurs d'idees, potser és bo...però et repto abans a proposar un bon tema (si és possible amb més o menys les normes d"abans" hehe...), a publicitar-lo ben publicitat i a aconseguir una molt bona participació...jo intentaré fer alguna cosa, o sigui que ja quasi en tens un abans de començar...i estic segur que algú més caurà en la temptació de comprometre's ja ara amb la sana intenció de recolzar el Repte i...ja l'haurà cagada, com jo mateix acabo de fer! hahaha

      Ja veuràs...angieeeee? Leelaaaaa? Deomiseeees? Gypsy Queeeen? haha...Bruce Lee aleeeeeen? hiasss...Quququuquuurutxu?...Qui és el primer?

      nanit, i repte a totavulla!!!!

      fostereptaire!
    • Eps
      Galzeran (homefosc) | 18/03/2011 a les 20:48
      en la teva proposta ja tens un parell d'idees per a un nou repte, llegeix-lo un altre cop i segur que les veus, i el foster serà el primer en escriure, i a veure si alguna cosa em surt del magí, també a mi.
  • RE: VEREDICTE DEL REPTE CLÀSSIC CDLVII
    angie | 18/03/2011 a les 22:43
    Moltes felicitats al guanyador!!!!. Bon relat!!

    ( sobre això de la participació al repte... ja ho vaig dir fa temps, quan més llarg és el termini, menys ganes de participar-hi tinc, massa idees al cap que no puc ordenar, i si em permeteu també diré que últimament en aquest fòrum hi falta una mica de "gresca" - és això, fost? -, i quan dic gresca no vull dir polèmiques, que també van bé de quan en quan, però sincerament, trobo MOLT a faltar aquells diàlegs fregant l'absurd però plens d'enginy literari, aquelles reflexions matineres que ens feien ballar la bava durant unes hores, aquelles recomanacions que ens conduïen a relats i autors nous (o no) i com a eix central del dia, EL REPTE, que no parava de cridar-nos l'atenció i que generava més interés que no pas altra cosa. A més, personalment, gaudia esperant els comentaris i el veredicte, fent broma per la tardança del jutge, o fent pronòstics camuflats en les converses que manteníem mentre els minuts s'apropaven a l'hora D.
    I sobretot us demanaria, que no agafeu aquest post com a crítica, és una apreciació personal del que era per a mi el millor de Relats (a banda dels relataires). He aprofitat el missatge de l'amic fost per esbudellar-me una mica, jeje

    Molt bona nit a tots! Força Repte!!

    angie

    PS: SenyorTu, fost, si tu me dices ven...

  • mmm
    gypsy | 18/03/2011 a les 22:50

    jo, si el tema no és molt rar ni de ciència ficció (que sóc negada) em comprometo a participar per animar el cotarro rètptil, i com bé diu l'amic foster, potser ja l'he ben cagada perquè aniré de corcoll segurament.
    Però, una promise és una promise!

    Felicitats senyorIU!

    :-)
  • Podeu comptar també...
    Vladimir | 18/03/2011 a les 23:40
    ...amb el Vladimir, que fa uns mesos que no repta... i en té ganes! I les propostes de Monsieur Tu sempre són suggeridores (ep, la del berenguer també ho era, però no he tingut temps de posar-m'hi). Així que, com l'home fosc i en fost, jo també em comprometo i potser després me n'hauré de penedir!
    Bona nit i bon cap de setmana!
    Vladimir.
    • Vladimir ets misogin?
      gypsy | 19/03/2011 a les 00:15

      L'angie i jo també ens hem compromès a participar o és que et saltes els posts escrits per dones?

      :-PPP
      • Compteu també amb mi...
        deòmises | 19/03/2011 a les 01:16
        ...encara que, últimament, el tema de la prosa m'està costant una mica més que abans...

        A veure què ens depara el fu(SenyorTu)r,


        d.
      • Amiga gitaneta...
        Vladimir | 19/03/2011 a les 10:40
        Rellegeix bé els posts: l'angie no es compromet a escriure (diu que li agadaria, però etc etc etc) i tu poses unes quantes pegues (que si no ha de ser de ciència ficció, que si tal cosa que si tal altra). En canvi el foster i el darkman no posen condicionants... participaran peti qui peti. Doncs jo m'apunto amb ells independentment del fet que compartim sexe (ui, que malament que sona això): encara que hi hagi un tema espantós (alguna cosa de "prosa poètica", per exemple) em comprometo a participar-hi, encara que hagi d'escriure sobre ocellets, floretes o brises marines...
        Vladimir.
  • Amic pianista
    gypsy | 19/03/2011 a les 12:30

    Jo no poso pegues, caram. He expressat la intenció d'intentar participar clarament. I l'angie, diu: "si tu me dices ven..." home, queda clar, no?

    PD: angie ara participa com sigui, que si no quedarem com unes irresponsables bocamolles.

    petonets vlady

    :)
  • Em pensava que
    Josep Casals Arbós | 19/03/2011 a les 13:00
    Mai no hauria pensat que unes parauletes deixades anar en un racó d’un subpost poguessin ser llegides... Pensava que els posts de cortesia dels veredictes només els llegien el tres participants i el jutge...Caram.
  • això és ple de tafaners i tafaneres Senyor Tu! jeje n+
    gypsy | 19/03/2011 a les 22:56

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: