Detall intervenció

Un sentiment abocat en paraules...

Intervenció de: Fada del bosc | 23-01-2013

En la teva memòria Pare.

Avui fa quatre anys que et vas adormir en el llarg son de la mort .
No puc dir que ens vas deixar, ja que tot allò que tu ens vas ensenyar, tant amb paraula com amb fets continua viu, dins els nostres cors.

Però…

Pare, tinc tantes ganes de que despertis d’aquest llarg son , per poder explicar-te mil i una coses davant la llar de foc.

Mentre en la teva absència vesso llàgrimes plenes d’agraïment per haver tingut un pare com tu.

Gràcies per tot , pare.


Respostes

  • RE: Un sentiment abocat en paraules...
    Mercè Bellfort | 23/01/2013 a les 20:28
    La intensitat del sentiment és tan forta que, sigui on sigui, li deu haver arribat, Fada del bosc.
    Una abraçada ben càlida,
    Mercè
    • RE: RE: Un sentiment abocat en paraules...
      Fada del bosc | 24/01/2013 a les 20:49
      Gràcies perquè sempre hi ets.

      i... per l'abraçada.

      La fada.
  • Del nostre referent paternal, maternal.
    Galzeran (homefosc) | 24/01/2013 a les 00:19
    Quan les experiències compartides de la vida són, o han estat, tan vitals, ens costa deixar-los marxar, voldríem més lliçons de les seves, més anècdotes i secrets, més converses de capvespre... però ara sols ens respon el silenci i a voltes en el quefer diari actuem fent allò que creiem que ells haurien fet, o el que ens haurien aconsellat de fer. Hem de refer sols el camí que abans també fèiem, però ens agradava creure que el seu recolzament era la nostra empenta.

    Una abraçada Fada, gràcies per les teves paraules d'ahir.
    • RE: Del nostre referent paternal, maternal.
      Fada del bosc | 24/01/2013 a les 20:52
      Com sempre tents tota la raó, (per ser un home fosc desprens molta claror.)

      Gràcies.

      La Fada.
  • RE: Un sentiment abocat en paraules...
    gypsy | 24/01/2013 a les 00:23

    El meu pare també és mort. Bé, el que sé segur és que no té un cos de carn que li pertanyi. Penso que hi ha una ànima o alguna cosa que perdura, si no seria més fàcil l'oblit.
    El 1 de febrer farà quatre anys també que e meu pare ja no hi és físicament. L'enyoro tant i encara em mal la seva absència.

    Petons, molts
    • RE: RE: Un sentiment abocat en paraules...
      Fada del bosc | 24/01/2013 a les 20:55
      Jo no hi crec amb un ànima inmortal.... tinc les meves creeences personals.
      Però si que comparteixo l'anyorança i el dolor per l'absència.

      Moltes gràcies per les teves paraules.

      La Fada.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: