Un nen que no entendria cap perquè

Vas veient l'amalgama de notícies, consells i propaganda a l'inici de facebook. Anar baixant i anar agafant, si t'hi estàs massa, una migranyeta que avisa que a fora hi ha el món, també, i que el cervell et rebentarà amb tanta informació...

I t'atures davant una de les fotos del dia (no, no és el vídeo de sexe al metro de Barna) i veus un nen amb el rostre desencaixat davant el cadàver del seu germà més petit. Bombes als hospitals infantils. La vilesa esdevé descomunal. L'ànima del nen, amb una bretxa profunda oberta en canal, es dessagna mentre exclama 'tant de bo hagués estat jo, el mort', perquè, deia, que el menut era la nineta dels ulls de la mare. Fa tres mesos el pare va morir en una altra ofensiva. De la mare no se'n comenta res. T'has aturat a mirar la foto sensacionalista i uns mots massa reiterats: 'l'oblit d'Occident'. No existeix cap material o espai prou gruixut on colgar aquesta imatge, per més que es faci. Aquest cas d'entre tantíssims esgarrifa. No s'hi val el 'aquesta no és la meva realitat' (algú va dir-me, fa temps). Quina abraçada pot guarir aquesta criatura ferida per tota la vida? Si tens energia potser demanaràs a l'univers una justícia en base a l'amor, aquesta nit, quan vespregi...i hauries de pensar-hi. Una gran suma d'intencions és una onada vibracional benèvola, necessària...en aquest món que cada vegada té més tecles supurant podridura, malaltia.