Detall intervenció

UN MOMENT HISTÒRIC

Intervenció de: Calderer | 07-09-2017


Es pot pensar de moltes maneres, valorar que és un moment positiu o negatiu (o ni una cosa ni l'altra com els de QSEP) però sens dubte es tracta d'un moment històric.

Poden impedir l1 d'octubre? Segur que sí. Ho faran? Probablement. Però després, què? Què ens oferiran? Mas de lo mismo? Un referendum federal per acontentar als gairebé dos milions de catalans que votem independentista? Una reforma del finançament? ¿Aguantaran les regions d'Espanya que han basat la seva economia en l'extracció de recursos de Catalunya, València i Balears? I si es fa una excepció per a Catalunya (com és el Pais Vasc i Navarra), què faran València i les Balears?

Penso que només podran fer gestos perquè Espanya està muntada d'una manera molt determinada i no tenen el valor per reformar-la en profunditat. I què quedarà? Els milions de catalans independentistes que seguirem votant i manifestant-nos en aquest sentit. Si no comencem un procés de desobediència pacífica que també és un recurs.

Per cert, als companys i companyes de la sopa de lletres (CSQP, ICV, EUiA, podem, Comuns...) algun dia us haureu de definir, en algun moment, quan el camí federal es demostri que no porta enlloc, haureu de dir prou i afegir-vos al `procés en marxa. Un procés que és el més proper a una ruptura/revolució que ha vist el nostre país en els darrers 40 anys.

Opinions?

LLuís


Respostes

  • RE: UN MOMENT HISTÒRIC
    aleshores | 07/09/2017 a les 14:37
    Hi ha una gran agressivitat per part dels nacionalcatolicisme en el govern. Molts dels que escridassen als dirigents catalans són fills acrítics de càrrecs franquistes. Amb tot aquest soroll mediàtic, hem oblidat que el que es demana i al que es té dret, és simplement un referèndum com el d'Escòcia.
    Crec que hem de persistir, tot i tenir present qui són: els 114.000 desapareguts encara per dignificar, des de la darrera batussa. Però ara la pilota ja corre i és inútil quedar-se quiet: seria el pitjor error.
    Sobr el tema econòmic, hi ha clarament un abús i això no és discutir que des de les parts riques hi ha d'haver transvasaments a les parts menys riques.
  • RE: UN MOMENT HISTÒRIC
    iong txon | 08/09/2017 a les 07:38
    Madrid no vol perdre poder. Hem intentat promoure lleis per una distribució més justa de les inversions, reformar l'estatut, sense poder ni somiar amb un concert financer com el basco-navarrès… Volen continuar tallant el bacallà com fins ara, que a Madrid no li pot faltar res, una xarxa de trens d'alta velocitat per anar a cada racó de la pell de brau mentre el port de Barcelona no té un accés ferroviari propi del segle passat, en fi.. tantes coses. Si seguim així l'economia, tot, inevitablement se'n resentirà. Per no parlar de les retallades en l'autogovern, la llengua, la immigració, la seguretat, tantes coses.

    Què passarà d'aquí a tres setmanes no ho sé. Però crec que ens toca persistir i fer costat als patriotes que estan donant la cara per tots nosaltres i per les generacions que encara han de venir

    Després vindrà el dos d'octubre i l'hora de demostrar que som un país madur i una democràcia de veritat. Posar-nos d'acord entre nosaltres. La nostra Constitució. Definir quin model de país volem en tots els sentits, també espiritualment. Una societat millor que la que em tingut a Espanya, no pitjor. Mantenir les llibertats que teníem i millorar-les. Exercir la nostra plena responsabilitat com a país davant del món i de la història.
  • RE: UN MOMENT HISTÒRIC
    aleshores | 08/09/2017 a les 11:03
    Ha de ser un moment històric perquè gent tan diversa estem d'acord.
    Com diu el nostre il·lustre català alienat "nu lo deeeejes escapaaaaar!
  • RE: UN MOMENT HISTÒRIC
    Calderer | 08/09/2017 a les 17:29

    Els partits unionistes han fet una estratègia de boicot a la discussió de les lleis de forma que les sessions s'han perllongat durant dies sencers ... per després poder parlar de desgavell.

    Si arribem a bon port i tenim una república homologable, què faran gent com Iceta? Com defensaran la seva actuació? (de Albiols, Arrimades i altra fauna ja ni en parlo). I el partit PSC, tindrà el valor de presentar-se a les eleccions republicanes?
    • RE: RE: UN MOMENT HISTÒRIC
      aleshores | 09/09/2017 a les 09:32
      En cert sentit han cremat les naus, però no tenen por perquè si guanyen els partidaris de la independència o simplement del dret a l'autodeterminació, no els passarà com al contrari pot passar: ja es veu com el govenr del partit corrupte PP ( i la seva seqüela C's), impulsen actuacions il·legals contra els que promouen "el delicte" d'organitzar un referendum desitjat pel 80% (vaja quina malversació!) Jo crec que el delicte és perseguir-los! És un abús intolerable.
      Però els republicans espanyols estan massa inactius; creuen allò de a mi no em passarà i estan mlt equivocats i si ls catalans no els salvem, no sé qui els pot salvar del nacionalcatolicisme. No en debades sempre han parlat dels rojoseparatistesjudeomasons,....
  • RE: UN MOMENT HISTÒRIC
    aleshores | 09/09/2017 a les 10:14
    UNA HISTÒRIA (De No era lluny ni difícil, 2010)

    Cent anys de guerres, repetia l’àvia:
    va ser una nena a un poble on cada nit
    sentia com lluitaven als carrers.
    I m’explicava, com si fos un conte,
    el dia que els soldats es van endur
    la seva mare per afusellar-la
    a l’alba contra el mur del cementiri.
    Quan l'escoltava, jo també era un nen,
    i el meu pare, un soldat en un penal.

    Des d’aquells dies no m’arriba ja
    cap amenaça. Són uns morts llunyans,
    cansats de fer de morts.
    Hem escollit ser un poble sense herois.
    Just aquesta és avui la nostra força.
    Cal esborrar tants mites amagats
    dessota la mirada impertorbable
    de les aus de rapinya que vigilen encara.
    Tota la vida les he hagut de veure,
    de pedra o bronze en els escuts enormes,
    presidint les façanes de l’Estat.
    El cos posat de front,
    el cap de rigorós perfil.
    Les ales, un capot damunt l'espatlla.
    Un ull maligne, el bec cruel a punt
    d'arrencar les entranyes. Dominar
    sense dormir. Quin aire respiràveu,
    aus colossals amb urpes,
    per decidir el que en dèieu unitat de destí?
    Em sembla que, com jo, ja us heu fet velles.
    Que la vostra mirada
    ja no és ni severa, ni ferotge. Ni rapinyaire.
    Però encara se sent aquella olor
    de corral. De gallinassa.
    Aquell himne. La Història d'Espanya.

    (Joan Margarit)

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: