Detall intervenció

un invent...(si no surt bé ni cas)

Intervenció de: perunforat | 08-06-2011

berenar de la quitxalla
en un dia de pluja

nou pometes té el platet
tres de verdes,
sis vermelles
nou pometes té el platet
tres de gana i sis de set

si voleu provar el sabor
feu-ne una queixalada
mastegueu-la a poc a poc
i sabreu dir-me el color

si és una de les tres
serà verda, no vermella
i sabreu que el gust que té
és cruixent i omple més

si la dolça vols provar
tria l’altra més sucosa
i podràs dir-me aviat
quina vols tornar a menjar

set pometes hi ha al platet
dues verdes, cinc vermelles
ja només en queden set
per repetir o fer el rotet


Respostes

  • Plàtera màlica
    deòmises | 07/06/2011 a les 01:47
    I la fam del món desapareix entre la màgia d'una pintura,
    Amb el lapislàtzuli i un somriure, l'aigua del teu melic,
    Ple a vessar de somnis i de desigs, d'oasis, de miratges.

    I sóc màlica esfera, camàlic ensinistrat per esdevenir
    Acròbata entre el pes i la lleugeresa, on anomenar-te
    És gaudir de la llibertat de la cadernera que sobrevola
    L'espai, el perímetre del reialme de la fruita dolça, la mar.

    I he descobert que la gamma cromàtica menys imaginable
    Combina amb la pèrsica rialla teva, la cítrica resplendor
    D'un sol que desperta en mi les mossegades més tendres.

    I sé que ésser àmfora per a la saliva vínica dels besos teus
    És lligar-se a l'eixàrcia dels dits, a les camèlies de les galtes,
    A la vida mortal i humana, i semblar que la decadència arriba
    Amb el ritme lent d'una posta que il·lumina la plàtera de l'amor.



    d.
    • [dedicat al mestre dibuixaire, Ramon Navarro Bonet]
      deòmises | 07/06/2011 a les 01:48
      I gràcies per la(') (ei)xàrcia!


      d.
  • Rotllanes d'arcs iris
    Carme Cabús | 08/06/2011 a les 15:07

    Voraviu blau cel del plat de la mare
    les tardes calentes del nostre tancat
    les pomes dringaven quan tu les portaves
    mare que ens cridaves per anar a berenar.
    Ben amunt, al cel, rotllanes d’arcs iris
    el tacte calent de mans i moixaines
    els jocs s’alentien, el sol esclatava.
    El teu riure extens segueix en mi, mare.
  • berenar de la quitxalla
    perunforat | 08/06/2011 a les 18:13
    berenar de la quitxalla
    en un dia de pluja

    nou pometes té el platet
    tres de verdes, sis vermelles
    nou pometes té el platet
    tres de gana i sis de set

    si voleu provar el sabor
    feu-ne una queixalada
    mastegueu-la a poc a poc
    i sabreu dir-me el color

    si és una de les tres
    serà verda, no vermella
    i sabreu que el gust que té
    és cruixent i omple més

    si la dolça vols provar
    tria l’altra més sucosa
    i podràs dir-me aviat
    quina vols tornar a menjar

    set pometes hi ha al platet
    dues verdes, cinc vermelles
    ja només en queden set
    per repetir o fer el rotet
    • un invent...(si no surt bé ni cas)
      perunforat | 08/06/2011 a les 18:23
      berenar de la quitxalla
      en un dia de pluja

      nou pometes té el platet
      tres de verdes,
      sis vermelles
      nou pometes té el platet
      tres de gana i sis de set

      si voleu provar el sabor
      feu-ne una queixalada
      mastegueu-la a poc a poc
      i sabreu dir-me el color

      si és una de les tres
      serà verda, no vermella
      i sabreu que el gust que té
      és cruixent i omple més

      si la dolça vols provar
      tria l’altra més sucosa
      i podràs dir-me aviat
      quina vols tornar a menjar

      set pometes hi ha al platet
      dues verdes, cinc vermelles
      ja només en queden set
      per repetir o fer el rotet
  • Temptació
    Fidel Català | 10/06/2011 a les 19:28




    Ves...
    que la poma et tempti.
    Ves...
    i que fart no se’t mengi.

    No li donis voltes al pap.
    Atansa la mà al plat.

    Ves i fes-ne un bon mos,
    que no en quedi cap tros.

    Cruspir-ne no és cap pecat.
    Què hi fas tan capficat?
    Menja-te-la sense por,
    serà per a tots el millor.

    De la plata se’ns cauen
    I els amics ens diuen
    Que si no en mengen
    Quan dinen
    En mengen
    Quan matinen.

    I també a la vesprada
    a la canalla tenen acostumada

    Ves...
    Corre i fes-ne un mos
    Ves,
    Aviat no en quedarà ni un tros.
  • Malus silvestre o la pèrdua de la innocència
    angie | 10/06/2011 a les 22:22

    Ajupida sota una pomera en flor,
    restava insolent la primavera,
    pentinava de colors cada llavor
    per modelar belles fruites de cera.
    Les carícies de l'aire aponentat
    castigaven amb delit sa puresa,
    de vergonya envermelliren a l'instant,
    del pecat, des d'aleshores, foren presa.
    La mà s'alçà per arrencar tot aquell amor
    de la branca esgotada de tanta dansa,
    i ara, damunt la plàtera, paradís rodó,
    més que una paleta de meticulós pintor
    semblen bandera esquinçada,
    somnis que han vençut l'arrelada por
    de desaparèixer en rebre una queixalada.
    L'infant s'apropa decidit,
    en pren una de grossa
    i l'amaga a la butxaca.
    - Torna a deixar-la on era, Conrad! -
    El menut amb l'arc i sageta en mà
    confia en ser més astut la propera vegada.

    "Si mireu el vent d'on ve,
    veureu el pomer com dansa,
    si mireu el vent d'on ve,
    veureu com dansa el pomer".


    angie
  • Sobretaula
    Xantalam | 10/06/2011 a les 22:32

    Sento la música metàl•lica
    de coberts i plats sobre la pica,
    ressona viva seguint el rastre
    de l’hora lassa i adormida.
    S’esmuny pel cel obert,
    puja i s’enlaira per la cornisa.

    I ara el silenci sobre la taula
    –tornem a sentir la boca buida–.
    Resta la plàtera de pomes
    verdes i roges,
    maduren els colors com melodia
    lenta i callada,
    cobrint els racons obscurs,
    envaint l’espai de les paraules
    mai no dites.
  • Plàtera de pomes
    Englantina | 11/06/2011 a les 19:47


    Plàtera de pomes

    -1-
    Obro les cortines.

    -2-
    Fa un dia assolellat.
    Entra la llum a cabassos.

    -3-
    Miro a l’exterior.
    Flors, natura, ocells,
    i al mig del pati: un pomer.

    -4-
    Passejo per casa,
    descalça damunt la fusta.
    És càlida i dolça
    m’acarona les plantes dels peus.

    -5-
    Arribo a la cuina.
    La pica és buida,
    neta i polida i lluent.
    El marbre, fred i envellit.
    I una taula de fusta, al mig.

    -6-
    Omplo un got d’aigua
    que em bec amb delit.
    Em miro la taula,
    la plàtera és buida
    I això no pot ser...
    De què l’ompliré...?

  • Fruita del temps
    llamp! | 12/06/2011 a les 17:55

    Tot és rutina en aquesta casa on s’amaga la fruïció
    Dels arbres del pecat original en el palau d’orfebreria.
    És una alegria rebre a casa la teva gran rebequeria,
    Quan els dificultosos primers anys foren de fricció.

    Ara tot ha canviat, és bonic saber del teu carisma.
    Nosaltres que no oferim res més que un plat calent
    I postres de fruita del temps, servits en plata d’argent,
    Pel gaudi d’alimentar-se bé i fer salut amb tot el prisma.

    Demà tornarà a bufar el vent, de llevant i de ponent.
    Tu ja no seràs aquí i probablement t’enyorarem,
    Tampoc sabem fins quan vindran altres florides.

    En èpoques com aquesta la visita ha estat complaent.
    Passaran els dies i dels arbres el seu fruit recollirem.
    No cal dir que esperarem una visita, d’aquelles sentides.

    _______________________________________________
    llamp!

  • RE: RPV 174. Vells amic
    rnbonet | 13/06/2011 a les 15:53
    Sí. Les pomes i jo portem alguns anys junts.
    Així que permeteu-me que us done la tabarra. Sense 'renglons curts'.

    Tothom sap que nou no és un nombre màgic. Però el tres, sí. I les combinacions dels tres.
    Tothom sap que el roig és un color fonamental i el vert, no. Però sí el blau i el groc.
    Et veig gairebé tots els dies de l'any, cada dia a la vesprada, només entrar, a sota i a mà esquerre, i recolzat a la pared de la cova-estudi.
    No has perdut color, exposat a la llum de la finestra i a la humitat del terra. Si et mire la data, a la part inferior dreta veig 03. Un dos mil tres. Quasi huit anys. I recorde aquell final de primavera embrutant amb colors un munt de companys teus, pols de fusta aglomerada de setanta-dos per seixanta, prèviament tractatcs amb una mescla d'olí llinàs, cement blanc, arena de platja i terra amb gravó menut. D'aquella vintena senzilla de formes i d'abundant coloraina només restes tu, descansant a sota la pared i a mà esquerre de l'entrada de l'estudi-cova.
    Un fons acolorit amb fonamentals i alguna disbauxa. Nou pomes. Tres, ben verdes. Sis, rogenques, vermelloses.Tothom sap que el tres és un número màgic. I que tres més tres fan sis. I que si a sis li sumem tres,...
    Mentrestant, el temps segueix. I tots dos, pintura i jo, anem envellint. O caldria dir 'tots dos deixem que els anys passen'?
  • la llum dels somnis
    gypsy | 13/06/2011 a les 21:48


    Esgarrapo la llum dels somnis

    mentre plora la vida soterrada,

    esclava i hereva de tots els inicis,

    emmanillada i perbocada en un llenç;

    I ara sóc blau que regalima la terra,

    m'enlairo en un silenci que crema

    per reeixir en un mar no conegut,

    en un cel estràbic tacat de núvols,

    boira de pluja fèrtil de rosa i grocs,

    suspès dins l'aire sondejo destins,

    davallo estabornit - caient a plom -

    retorno a l'origen sepultat primer.




  • la llum dels somnis (aquí)
    gypsy | 14/06/2011 a les 09:46


    Esgarrapo la llum dels somnis

    mentre plora la vida soterrada,

    esclava i hereva de tots els inicis,

    emmanillada i perbocada en un llenç;

    I ara sóc blau que regalima la terra,

    m'enlairo en un silenci que crema

    per reeixir en un mar no conegut,

    en un cel estràbic tacat de núvols,

    boira de pluja fèrtil de rosa i grocs,

    suspès dins l'aire sondejo destins,

    davallo estabornit - caient a plom -

    retorno a l'origen que em va sepultar.



Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.