Detall intervenció

Un dia especial

Intervenció de: aleshores | 24-09-2017

He gaudit d'un matí especial, tot paasejant pels carrers i veient la gent, activa, fent publicitat política. No sabem si serà un miratge, perquè l'olgarquia que té el seu feu a madrid, amb els seus periodistes de batalla,els seus fiscals o ofuscals, els seus alts dirigents de l'esglèsia o l'xèrcit, pot esparengar fortament, encara.

Especial perquè he vist, els fills, ja avis, però fills dels que van moir humiliats sota el franquisme i desprès penjant en família cartells del referèndum. He vist nois molt joves enganxant amb cola o cel·lo sgons la superfícia, cartells defensant la aprticipació de la gent.

Només ha trencat aquesta festa àmplia i cituadan, plena d'emoció, una senyora que arrecava cartells i a la qual tot passant per l'altra vorera li he recriminat. Una pobra dona pobra, per cert. Res a dir. No m'hi he detingut, però ella en veure que no corria perill i ja m'allunyava m'ha reptat posant-se els cartells a l'alçada del sexe i tirant els malucs endavant amb certa obscenitat amb les cames obertes s'ha refegat els cartells allà on cabia intuir que hi havia parts enormeemnt sensibles, com és sabut, de la seva anatomia.

De lluny li he sentit dir, sense girar-me: "t'ha agradat?" En castellà.
Un enorme contrast amb l'enfeinada gent, ofesa fins a l'arrel dels cabells per la prepotència cega de sempre: una prepotència que avui no pot exercir (esperem que no pugiui, tampoc els propers dies) la violència del camp de la Bota.


Respostes

  • RE: Un dia especial
    Calderer | 24/09/2017 a les 20:20

    Ara baixaré al carrer amb la meva filla i una escala per posar cartells fora de l'abast d'aquesta gent. Els anava a dir arrencacartells però el que fan (silenciar els que no opinen com ells) té un altre nom: feixisme.

    Aquí,a l barri de la Marina de Barcelona (popularment Zona Franca) no n'hi ha gairebé cap de cartell. I no perquè no em posem sinó perquè els arrencacartells (feixistes) no paren.

    Jo també li vaig recriminar a un que n'arrenques (¿le molesta en algo este cartel?) y el va trencar y el va llençar per terra. La meva dona, que és molt més guerrera que jo, va aprofitar per dir-li guarro i incívic.

    He estat repartit propaganda per a l'ANC i a la majoria de les escales del barri de Sants quan trucava al timbre (porto informació sobre el referendum per llançar a la bústia, de l'Assemblea Nacional) ni em deixaven acabar, la paraula referèndum era suficient perquè m'obrissin la porta. La Zona Franca, però, és territori comanxe.

    Ara mateix si poguéssim votar en condicions (que no ens deixaran) l'èxit de participació seria notable i el triomf del sí aclaparador.

    Aprofito per demanar disculpes als companys del taller de narrativa: aquesta setmana no aconsegueixo escriure res. Prometo el meu text però no sé per quan.

    Lluís
  • RE: Un dia especial
    aleshores | 25/09/2017 a les 08:18
    Tanmateix, no té res de particular que els més desafavorits desconfiïn de tot. El problema és si són instrumentalitzats per la reacció nacionalcatòlica espanyola.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: