Ulls clucs

EL TERMINI S'ACABA EL DISSABTE, A LES 12 DE LA NIT.

NO HI CAP CONDICIÓ, TRET QUE SIGUI POESIA!

EL TERMINI S'ACABA EL DISSABTE, A LES 12 DE LA NIT.

NO HI CAP CONDICIÓ, TRET QUE SIGUI POESIA!

Vull ser poema i cantar als teus peus quan ballen,
Al teu cos en ple moviment quan el vent l'acarona
I silueteja cada centímetre de pell que estimo de tu.

Vull ser gemma brillant per lligar-me als teus dits,
Al teu coll on l'alabastre existeix i crea la vida
Amb els elements més humils de la Natura, tu.

Vull cavar els fonaments de l'edifici per venerar-te,
Dona bella, eterna resplendor on les imatges mouran
L'ànima de la vida, els gests adormits de la immobilitat.

Mentre hi hagi samba, reviuré cada cop que ballis,
Cada vegada que et converteixis en brisa al meu davant.

d.

Si tanques els ulls,
seré la música que t'acarona
amb ritme tendre i encomanadís,
seré les ones que t'agiten els sentits,
íntima i harmoniosa bossa-nova
desafiarà lentament el desig
que ja fa niu en el teu cos
ara seduït, captivat, perdut
quan tanques els ulls.

Amb els ulls clucs,
seré pel·lícula a la teva ment
fotografia i banda sonora
remourà entranyes i sentiment,
seré el focus que t'il·lumina
per transformar-te en protagonista,
seré la màquina del temps
projectant un nou món en tu
per viure amb els ulls clucs.

Passa la vida a cop de temps,
la prenc amb delit d'amant
assedegat de somriures i manyacs,
febleses que servem endins,
mirades que ja són record tatuat.

I aleno l'aire sobtat d'un instant,
oxigen de la memòria que retorna
amb delicadesa als meus silencis
cisellats amb llàgrimes de petits naufragis.

I vull ser un altre en una pell nova,
sentir en el cos d'un altre,
ballar dins la por de l'inconegut
fins l'abisme d'allò que és per sempre.