Totalment d'acord amb tu, Angie

Estic d'acord en que la poesia/prosa ha de fer pessigolles a les neurones.

Si. Com a lectora, el poema et toca una emoció o no te la toca.
Així notes si és bo o no. La forma, ritme, rima, retòrica són solament eines que poden ser emprades o no. La intenció de l'autor/a és el que el fa poema o no, no pas l'ús d'unes determinades eines.
Recordo poemes que eren actes, no lletres. Els "actes poètics" de A. Jodorowski.

De totes maneres, hi han alguns poemes que la participació del lector es només de lectura, que el poema es tancat i que explica molt bé el que diu. I em penso que aquestes alçades, no crec que hi hagi cap autor, que es resisteixi, a que la seva obra, no vulgui ser participada per el lector.