Tot té el seu moment

Podríem continuar:

Enteneu que és escrit al sud i en aquests dies.

Ho entenc i la raó la tens. Si no escrivim els escrivents, qui nassos llegirà en català?
Puc dir-te les meves raons per no participar, si vols. No en tinc d'altres.

No em dedico a escriure. Tinc obligacions com a mare de dos xicots, duc un sou amb la meva feina, també porto la gran part de feina de casa. Aixì resumit.

Escric per il.lusió. Per ganes. No sé d'on venen, les ganes; només sé que quan estic cansada o preocupada que és sovint, no tinc forces per escriure.

La il.lusió m'ha dut a presentar-me a concursos, i m'he gastat més calers fent còpies i enviant que l'import dels escassíssims guardons que he tingut la sort de merèixer.

He entrevist, com molts de nosaltres, que el món de escriure és un món al que crec que no hi tinc accés. Per manca de talent o per manca de padrins o tot junt. Això no m'ha donat més il.lusió. Com quan parlem d'Olot: quants anys vam enviar obres, quants cops hem guanyat res? Un exemple, només.

Dec a RC la il.lusió de ser llegida per vosaltres, altres persones amb gust per escriure i llegir. Fa anys que volto per aquí, i he participat en força reptes. Però ara ja no m'atrauen. Per què? Potser tot té un començament i un final. No ho sé. No puc mostrar una il.lusió que no sento. Si els reptes s'esvaeixen per falta de participació, potser és el monent de deixar-los morir, i que RC vagi fent el seu curs. Acaben coses, en comencen d'altres. Res no continua igual per sempre. Potser algú "nou" o amb més ganes tindrà alguna idea nova.

Sento que sigui un post una mica decebedor. És el que sento. També sento que molts als qui admirava han marxat del web, o hi tenen participació molt reduïda.

Una abraçada.

Entenc el que dius, xicona. Hi ha dies -pocs- que escric per escriure, sense ganes. Però, són els menys. I crec que això és el que manca: "falta de ganes", quan ganes són plaer de fer mots al paper, d'omplir de negre o blau la virginitat del full o la llibreta. El 'guardó futur', que se'n vaja a fer punyetes! Si escric, és perquè gaudeixo.
Una forta abraçada, "allan"! Em sembla que una vegada vam coincidir... i parlàrem poc. Temps al temps! Hi haurà més vegades!

Cert, vam coincidir, i vaig estar molt contenta, molt, de coneixer-te en persona. Ens vas regalar uns dibuixos acolorits, que ens vas deixar triar; jo els tinc penjats al meu estudi, i m'agraden molt.
Sí, amic, les "ganes" vénen i van. Escriure és joiós, quan s'escriu per fer-ho. Suposo que aquestes ganes tornaran, alguna hora, en el meu cas. Temps al temps, i tant.
Una abraçada.

Escriure, per a mi, sempre m'ha suposat un gran esforç i suposo que , a mesura que vaig posant anys (80j ja són molts) les meves neurones cada dia són més mandres.
Agrairé sempre a Relats aquests anys meravellosos aprenent, llegint, comentant i fent entranyables amics entre els quals esteu tu i l'allan.

Des de finals de desembre he viscut un problema familiar que m'ha tingut molt neguitosa però que ja sembla estar en vies de solució. Tal vegada ara torni a intentar escriure quelcom.

Abraçades.

El fòrum sempre havia estat un lloc de trobada i per fer-hi comentaris que no es feien en els relats, per no omplir-los amb mil lectures per respondre les intervencions. Després varen arribar els reptes, que en la seva gènesi va ser un magnífic encert. Després varen anar creixent nous reptes, i tothom ho va celebrar, però com en un bon àpat, menjar més del compte fa que no puguis pair bé les viandes. Bé mentre menges, però a veure qui dorm a la nit!

Jo no patiria per la son dels reptes que ara dormen, ja despertaran, tot té el seu moment. Jo miro de no publicar res a relats, fora dels concursos i alguna entrada que cregui adient, en el bloc ja faig tot allò que crec i allò que no surt en el bloc... té una altra vida. Però a Relats no deixo de donar un cop d'ull sempre que puc, avui per exemple. És bo saber dels amics.

Hi ha vida més enllà de relats, sempre ho he sentit dir, i jo en faig de vida per allà, i crec que el meu últim relat, una mica, ja parla d'aquesta situació... si el voleu llegir cliqueu aquí.

I bona nit amics, vaig a preparar-me per veure el 30 minuts, avui el fa el meu germà! no us el perdeu!!