The speaker's corner

Miro cap a la plaça i una persona complidora està pasturant el gos. Recull les caques de la mascota amb una bossa fent l'exercici d'ajupir-se (hauria de saber que cal plegar les cames lleugerament) i segueix la passejada.
Quan arriben al descampat, deixa anar l'animal i que sigui lliure una estona. L'acarona i li adreça mots d'estimació. Aquest gos té sort.
No gaire lluny, una gosseta plora. Ho fa sovint. La deixen tancada al pati i s'obliden d'ella, expressament i no. Fa les necessitats on pot i els seus ulls imploren atenció. Ignora que els seus predecessors van ser donats, per cansament dels propietaris (massa gros, massa escandalós, massa...). Un dia es va sentir 'a veur si es mor d'una p.... vegada!'.
La vida està plena de responsabilitats que vénen o/i ens busquem. Costa fer-ho tot bé. A vegades hi ha amors falsos, 'que maco aquest gatet' i un dia el felí es troba abandonat en un bosc.
Hi ha la consciència. Però no tothom la té igual.
I hi ha l'economia i el temps, que no són tanta excusa.
Si s'entra s'ha de sortir.
I si hi ha desercions, n'hi ha. Ho entenc. Quant menys i més ben dut, millor. Pensar-ho molt: després toca el que toca! Tant per a qui tria com per a qui/què ha estat triat!


I deixo la paraula al proper speaker que pugi al no-pedestal. Un dia ja farem els cafès i les pastetes, potser a la tardor. :-)