T'estimo i t'estimaré

T’ESTIMO I T’ESTIMARÉ

Fill meu a la ventura o a la desventura, no et rendeixis mai contra les adversitats, que si la vida duu dolor, aquest s’apaivagarà amb la teva força. Sé que les coses no són clares en aquest món, lluïta per ferte-hi un lloc i mai facis cas de les perversitats que vénen i van.
La teva ànima i el teu escut serán proteccions contra qui vol mal, afronta-ho sempre pacíficament i busca camins sense la covardia de tanta i tanta gent que dóna gat per llebre. No t’estiguis mai de fer el que vols i fes-te estimar per la gent que t’és sincera.
Ja saps des d’on t’escric i que encara, després de tants anys, i sempre, rera les cel.les amb les quals jo no volia jugar m’han privat de veure com has crescut. Fes cas a la teva mare que sempre et té present i dóna-li petons i mímala, sempre t’ho agraïrà.
Encara que jo estigui tancat involuntàriament i injustament, vull que sàpigues que sempre tens un pare que t’ha estimat, t’estima i t’estimarà passi el que passi, si la vida dóna tombs segueix essent tu.
Ja saps que ploro, a vegades, i les cartes aque et vull enviar me les limiten. De fet no sé ni si llegiràs el que t’estic escrivint. Sigues prudent i sincer, d’aquesta manera trobaràs l’amor en una dona que et respecti, de la mateixa manera que la teva mare ens estima a tu i a mi, aquesta dona, que de ben segur trobaràs, t’estimarà.
No deixis mai dur-te per les coses brutes del món, cal cuidar-se, tenir una bona feina i ser feliç.
Amb l’última llàgrima d’aquesta carta em despedeixo, esperant sempre tornar a veure’t. Saps que ho espero i ho ansio.

El teu pare, que t’estima, fill