Sorpresa

Cendres pútrides


Degoten cendres de putrefacció,
pluja ignota d'un rostoll maleït.
No desitgem el caliu d'aquella ustió
si en resta el comú atuït.

Ingenus jocs, camins encreuats
en les nostres mirades,
erren el senderi dels fats
enmig d'existències oblidades.

Quan asseveren ser duals eterns,
tota certesa rau eixarcolada,
puix no és verídica la dada,
ells sempre dominen els inferns.

Ignoreu-los, no els creieu,
la pluja grisa no la beguis.
Quan a l'estiu caigui neu,
corre fins a l'abric, i no t'ensopeguis.

Poema sorgit per la visió d'una imatge de Banksy. Més o menys, amb un poema similar he participat en el RPV 308 DUALITAT