Somriure novençà

El Sol et daura la mirada
enterbolida per un pensament secret
que no impedeix al teu esguard,
lluir al món tota la beutat
encerclada en un sol gest.

Cull la mirada
Que sap retenir l'aire
En les pupil·les
I tindràs la florida
Dels ametllers en l'ànima.

d.

Acomiades l'hivern
i somrius a la primavera.
Un cop més, comences de nou
a caminar per la drecera
d'aquest cercle etern.

Petonets de caramel ;-) Ona

Vesteix-me amb les millors gales
i t'ompliré de llum i d'enyors.
La mar acarona les cales
on han deixat els besos fugaços amors.

Clàudia

Dama lluminosa
portes els colors de la vida
la teva energia genera alegria
mentre despertes la natura fins ara adormida

I m'agenolle
on tu jeus i t'estires daurada
com un ferment que tot ho engega.
Dels teus llavis
surt el tumult dels aromes,
i el gemec d'un aire
que anuncia el riure
de les flors més tendres.
Els meus dits s'afanyen,
com l'aigua delerosa,
a entrar a la terra
i despertar totes les collites.

Xica entotsolada

Veig flames de colors groc i vermell
i el cap girat en posició pensívola
un objecte proper o un pensament llunyà
atreuen la mirada.

Una forma de fer passar l'instant
d'ebullició i neguit; de decisió?
O simplement
la tria de les frondes adients.